La Yenka

VALENCIA. Dubte que existisca alguna cosa pareguda a Itàlia al ball de "La Yenka". Sí, ja saben. Aquell de “izquierda-izquierda, derecha-derecha, delante-detrás, 1, 2, 3. I és que la nit d'Halloween (la de Tots Sants de tota la vida) el València CF va entonar en Riazor este vell tema. En paraules del seu propi entrenador Césare Prandelli "hem donat un pas enrrere".

No li falta ni el més mínim àpex de raó a l'entrenador del club blanquinegre. En Riazor ens topem amb la realitat d'una plantilla a què encara li falta molt camí per recórrer. Els tres punts a Gijón i la imatge donada davant del Barça ens van confondre a tots (a mi el primer). Vam creure que el València CF havia absorbit d'un colp tota la filosofia de joc i la metodologia de treball de Prandelli. Cras error el nostre. L'entrenador italià només porta quatre setmanes treballant amb l'equip, i per molt que ens encabotem, la naturalesa no pega bots. Encara té Prandelli molta pedra que picar perquè li quede una escultura en condicions.

De moment l'equip dóna passets avant i cap arrere (com en La Yenka) i la realitat és que això topeta de manera de frontral amb l'estabilitat que l'entrenador vol donar-li a la seua plantilla.

Sí que reconec un bon punt de partida. Prandelli no és un milonguero. No és qualsevol dels molts tècnics (posen vostés el nom que vullguen de 7 dels últims 8 tècnics -exonere a Valverde-) que van passar per la banqueta de Mestalla i que deien sentir-se encantats amb el joc del seu equip després d'una derrota contra qualsevol rival de mig pèl.

Prandelli es va assentar en la sala de premsa de l'estadi de Riazor i va dir que el seu equip necessitava més ímpetu a l'hora de mentalitzar-se per a recuperar la bola, que no li havia agradat i que s'havia donat un pas arrere. Només des de l'asunció d'errors es pot intentar solucionar-los. Sense assumir el problema serà impossible llançar-se a la cerca de la solució.

Està el València CF més verd del que ens pensàvem en l'escala evolutiva "prandelliana". Toca "lavorare" un poc més, i ací és on m'esclafa el meu principal dubte, Com farà Prandelli per a continuar construint el seu producte i al mateix temps sumar punts per a eixir de la zona baixa?

Perquè no perdem de vista un detall. I el detall és la tremenda llosa que té que arrosegar Prandelli en la seua reconstrucció propiciada per la falta de punts. A poc a poc anirem sent conscients de l'enorme handicap que suposa intentar adreçar la nau sobre la marxa amb un forat inicial de zero punts de dotze. Sumen-li a este València la mitat dels punts que va deixar escapar en les primeres quatre jornades, i miren en quin lloc de la taula classificatòria estaria ara.

Per això el gran dubte que m'assalta és com farà Prandelli per a construir una casa en el Pol Nord i que cada dia no se li muiga de fred la gent que vaja a viure allí. És a dir, que puga avançar en la construcció, ho tinc clar. Que al mateix temps es puguen resguardar del fred els que allí viuen, em costa esbrinar el com.

 Això sí, mentres l'equip balla La Yenka dels dubtes, no ens asseguren que són el ballet del Bolshoi. Alguna cosa s´ha guanyat...