L'any del #LimGoHome

VALÈNCIA. Estimats lectors, ja s'acabat 2021, un any en línies generals un poquet millor que el seu predecessor, encara que continuem immersos en este malson, en forma de pandèmia, que sembla no tindre final. Malgrat la vacunació generalitzada i les restriccions que patim, de moment, poques coses fan pensar que ens acostem a l'antiga i enyorada “normalitat”. Este maleït virus i les seues mutacions continuen trasbalsant vides, afonant l'economia i canviant la nostra forma de viure.

Però ací estem per a parlar de futbol, del València i de la seua història i hui toca fer el tradicional resum de l'any per als de Mestalla. En línies generals podríem dir que el 2021 no ha sigut tant lamentable, ni ha sigut un desastre, com 2020. Però no seria veritat, estos últims mesos, de setembre a desembre, són els que han millorat esta percepció. Ja que la trajectòria del final de la passada campanya va ser igual de caòtica, ridícula i dramàtica que aquelles anteriors en les que Meriton Holding Ltd. va fer-se càrrec de la planificació esportiva de l'entitat. Novament la desorientació, els dubtes, les incerteses i les mentides van sumir al València en un caos institucional i esportiu. I al front del desgavell Anil Murthy i la seua colla d’acompanyants que, de ridícul en ridícul i de ball en ball, continuen deixant el bon nom i el prestigi del València a l'altura del betum. I que, deixant clara la manera d'actuar del seu país d'origen, han censurat les xarxes socials del club, han fet quasi impossible l’assistència a les juntes d'accionistes i s'han burlat en nombroses ocassions dels seus socis, abonats i seguidors.

 Afortunadament, a nivell esportiu en el que portem de temporada, amb la figura de Bordalás i els pocs reforços arribats, gràcies als diners del fons d’inversió CVC i no del flamant màxim accionista, han fet que el valencianisme torne a ser un poc més optimista. Segurament en l'actual temporada, a diferència de la passada, no patirem per salvar la categoria i amb un poc de fortuna igual es pot arribar a les places que permeten jugar en Europa.

Si a nivell institucional el club continua igual de mal dirigit i a nivell esportiu el primer equip comença a reviscolar, on sí s'ha produït un canvi radical ha sigut a nivell social. Enguany, les diferents plataformes i grups d'oposició a Peter Lim i als seus adlàters han protagonitzat diferents accions per deixar clar el rebuig a la manera d'actuar dels singapuresos. De totes elles les més destacades han sigut les dos grans marxes, la primera el 8 de maig i la segona el passat 11 de desembre, que han servit per reivindicar l'orgull de pertànyer a un gran club centenari què, malgrat totes les dificultats, continua estant molt viu.

Ara, tan sols ens queda esperar, pel bé de tots, que d'ací un any, quan fem balanç de l'any que hui comença, pugam dir que els valencianistes hem tornat a jugar competicions europees i, si és possible, que Anil Murthy i Peter Lim són part del passat. Eixes serien les millors notícies que es podrien donar.

Feliç 2022 i Amunt sempre!!