Llums i ombres de l'última bala

VALENCIA. Des d'ahir té el València CF un nou director general, Mateu Alemany. Bò, perdó rectifique. Des d'ahir té el València CF un diector general -ja que abans no ho tenia-, Mateu Alemany.

Sense cap dubte, esta és l'última bala de Meriton en la seua gestió al capdavant del València, no hi haurà més bales. Almenys, no les hi haurà en pau. Si este és un canvi en el modus operandi de la gestió diària del club, benvingut siga per necessari. Si açò no deixa de ser l'enèsima capa de maquillatge per part de Mériton, serà la constatació de la nul·la voluntat de la propietat per fer les coses mínimament bé, ni tan sols d'aprendre a fer-les. I això més tard o més prompte acabarà despertant al valencianisme. Cuiden-se d'obrir la caixa de Pandora. Encara están a temps.

Les grans preguntes són les clàssiques: a què ve Mateu Alemany? Quant mana? Quina autonomia té? I la veritat és que encara que m'agradaria respondre-les, l'autèntica realitat és que açò només es respon amb fets. Paraules ja portem dos anys escoltant-les i comprovant com se les porta el vent. De poc o res servixen. No obstant això el nostre primer barem de mesura del dirigent balear només poden prendre com a base el seu discurs de presentació oficial ahir de vesprada. Comencem pel positiu: què em va agradar de Mateu Alemany? El seu talant comunicatiu i la seua posada en escena. Que agafara el bou per les banyes i es plantara davant dels mitjans sense parapetar-se després de ningú. Més o menys, "jo sóc el portaveu i jo ja em pose davant de vosaltres”.

Em va agradar que no escorreguera “el bulto” de les seues responsabilitats, que parlara d'autoexigència, de club i de la seua història, de coordinació d'àrees, d'un València CF més transparent i obert (encara que també Anil Murthy i Prandelli van parlar d'un major oberturisme que només es va quedar en la intenció) . Que parlara de quedar el més alt possible i que parlara de que tot té un alt percentatge d'importància en el que es derive dels resultats de la primera plantilla, denota -que no és poc- que és un home que coneix el futbol. Que diguera que és moment més de fets que de paraules resumix un pensament en el que crec que ningú puga diferir. Paraules ja hem tingut massa i fets positius, molt pocs.

La simple escenografia en la seua roda de premsa va ser significativa per a indicar que ve a posar-se en primera línia de foc i que no li tremola el pols. Així que, motius per a tindre una idea positiva sobre la primera posada en escena del mallorquí, podem trobar-los. 

De la mateixa manera hi ha alguns tics en el discurs que em sonen a això de sempre. Això del projecte de Lim a llarg termini em sona a usat i a excusa. També això de la preocupació de Lim per la situació (quan fa quasi un any que no apareix per Mestalla) pareix prou complicat d'assimilar. I probablement Mateu Alemany pense això mateix que ens va comptar ahir, però l'escepticisme no ve per desconfiança cap a la seua persona. La falta de confiança es produïx derivada dels fets que hem vist per part d'aquells que li contracten, per part de la propietat del club. S'obri un període raonable per a començar a avaluar al nou dirigent valencianista que serà més prolongat i plàcid conforme les decisions vinguen a validar uns camins que és puguen assentar sobre la lògica dels coses a priori.

Conforme les decisions quadren menys sobre allò que ha de suposar un gir radical a l'actual presa de decisions del club, veurem si la roda de premsa és nova o és la mateixa que ja li escoltem a Prandelli o a Dalt. I en ambdós casos, ja sabem com va acabar la cosa. 

PD: Mateu Alemany va assegurar que Lim li va dir que vindria a vore el seu equip (el València, entenc). Això sí, data no li va donar.