X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

OPINIÓ VCF

"Mismo club, nueva era" i mateixes errades

29/01/2019 - 

VALÈNCIA. Des del primer dia que van arribar a València i al València CF, els nous propietaris s'han encarregat -per reiteració- de deixar clars dos conceptes. El primer d´ells és que "el joguet és meu" i el segon, que ells no tenen res a vore amb nosaltres. És a dir, que ningú d'ací els pot donar consells ja que són els que van fer créixer el deute que finalment va subhastar Bankia i del qual ells es van fer càrrec ja que van posar els diners que cap dels d'ací estava disposat a amollar.

Més enllà del to amb el qual recorden estos pensaments (generalment altiu i prepotent), ens dolga més o ens dolga menys, la realitat és que totes dos premisses són certes. Per si encara hi havia algú que no ho tinguera clar, de cara al Centenari van començar a usar el lema "mismo club, nueva era". O siga, vinga xavals, vos comprem la milonguita esta de la història i la identitat i el sentiment, però ací ara els que manem som nosaltres. És a dir, es trasllueix una clara tenacitat en la idea de separar-se de tot el fet (fonamentalment en el tema de la gestió) en etapes anteriors.

No obstant això en estes últimes setmanes hem assistit a una insistència tant en Mateu Alemany com en Marcelino a dir que prioritzen la lliga per damunt de la Copa perquè es prefereixen els diners per entrar en Champions a un títol. I esta reiteració no és sinó la premissa marcada per la propietat, per Meriton. El propi Anil Murthy em va confirmar la temporada passada en la sobretaula del dinar de Nadal que el club comparteix amb els mitjans, que entre entrar en Champions o la Copa del Rei, es queda sens dubte amb el primer.

Esta versió curt terminista de la gestió del València CF posa a Meriton en la tessitura de la qual sempre ha volgut fugir. És a dir estan gestionant el  club exactament igual que ho van fer els seus antecessors. L'errada de prioritzar els diners de la Champions per damunt d'un títol, ja es va instaurar al València CF de la mà de Manolo Llorente.

En aquelles temporades en les quals es venia com un èxit el quedar tercer, en aquells anys en què s'unflava pit per haver "complit els objectius" el València CF es va fer xicotet com a entitat més que mai. Perquè un objectiu econòmic i curt terminista per a un club de futbol és una ruïna a mitjà i llarg termini si no hi ha voluntat de millorar, de créixer. 

Ser tercer per a pagar-li els interessos a Bankia, sense més objectiu que el de conservar la poltrona dins del club s'ha confirmat en el mitjà i llarg termini com la major de les ruïnes. Ser tercer sense lluitar per acostar-te al segon o alçar un títol que alguns consideraven menor (com si el València CF anara sobrat de Copes del Rei o de títols europeus) al costat dels 20 milions d'euros per jugar la Champions va ser una ruïna. Perquè era això, jugar la Champions, i prou. Només una vegada es va passar a huitens de final en una vergonyant eliminatòria en la qual et va tirar un Schalke bastant inferior.

Perquè no et va servir per a res. Cada any va caldre traspassar als millors (Vila, Silva, Mata) per a equilibrar els comptes. Mentrestant, Atletico i Sevilla guanyaven copes del Rei i Europas League i es convertien en clubs guanyadors i atractius per a futbolistes i sponsors amb la qual cosa van superar al València CF com a entitat. Mentre, el club s'anava estancant i anava fent-se xicotet fins al punt de no reduir el deute que finalment Bankia va subhastar al millor postor.

Així que algú hauria de dir-los als actuals rectors del club, que això de "prioritzar" els diners de la Champions com a únic manteniment del model de creixement de l'entitat és un full de ruta tan simple com fracassat ja en esta ciutat. Que quants més títols es puguen competir i més finals es puguen jugar, més creixes i més fàcil és atraure patrocinadors. Que com més evoluciones per a superar-te -per contra d'establir objectius sense ànim de creixement- més fàcil serà que l'entitat millore.

Per cert, com la demagògia està a l'ordre del dia, i encara que no deguera perquè allà cadascun, aclarisc que no li estic exigint al València CF que guanye res. Li demane que competisca per tot, i que es marque metes reals i que l'ajuden a créixer. La resta ja sabem a on condueix.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email