Ochotorena, el mestre de porters

VALÈNCIA. El València reiniciarà la Lliga, este 2022 acabat d’estrenar, visitant al lider de la competició, al Santiago Bernabeu. Terreny de joc sempre complicat, tant per l’equip madridista, com per l'ambient, l’entorn mediàtic nacional-madridista i sobretot pels arbitratges que allí es solen donar.   

Per este motiu hui dedicarem esta columna a un jugador nascut a Euskadi, però format al planter del Reial Madrid, que va debutar quan encara tenia fitxa del filial madridista com a conseqüència de la vaga de futbolistes de 1982, en un partit de Lliga contra el Castelló. I que, quan va tindre fitxa del primer equip li va tocar ser suplent de dos porters com Miguel Ángel i Agustín. I què, quan va arribar Buyo, va comprendre que se li tancaven, quasi definitivament, la posibilitat de defensar com a titular la porteria del Bernabeu.    

Per eixe motiu, a l'estiu de 1988 va fitxar pel València. On va viure els seus millors anys com a jugador i on va arribar al seu millor nivell. Les seues dos primeres campanyes amb els de Mestalla, sense dubte, van ser les més destacades, ja que a nivell col·lectiu l’equip va ser tercer i subcampió de Lliga, i ell, a titól individual, va aconseguir el Trofeu Ricardo Zamora de la 88/89, al ser el porter menys golejat d'eixe campionat, a l'encaixar 25 gols en 38 partits.

Precisament, l'últim partit d'eixa Lliga es va jugar al Bernabeu i al minut 8, un xut de Míchel desviat pel valencianista Nando va despistar al nostre protagonista. Eixe gol tan ràpid va provocar immediatament que Víctor Esparrago, el seu entrenador, el canviara ja que així, empatats com estaven a gols encaixats Ochotorena i Zubizarreta, el guardó seria per al meta valencianista per tindre un millor coeficient general que el barcelonista.

El seu gran rendiment li va permetre guanyar-se la internacionalitat absoluta i formar part de  la selecció espanyola que va participar al mundial d'Itàlia 1990.

Va deixar el València l'estiu de 1992, per jugar al Tenerife, Logronyes i al Ràcing de Santander.

Una vegada retirat va passar a formar part de l'equip tècnic del València com a entrenador de porters i va acompanyar a Rafa Benítez durant la seua etapa al Liverpool. Va tornar al València l'estiu del 2007 i des d'eixe moment ha treballat amb Quique, Koeman, Voro, Emery, Pellegrino, Valverde, Djukic, Pizzi, Nuno, Neville, Ayestaran, Prandelli, Marcelino, Celades, Gracia, Bordalás i en les diferents interinitats de Voro. A més ha compatibilitzat el seu treball a Paterna amb la preparació dels porters de la selecció espanyola des de l'Eurocopa del 2004 fins al 2021.

El seu palmarés com a preparador de porters és incomparable a cap altre, ja que ostenta dos Lligues, dos Copes del Rei i una UEFA amb els de Mestalla, una Champions, una Supercopa d'Europa, una FA Cup i una Community Shield amb els d'Anfield. I formant part del cos técnic de la selecció espanyola dos Eurocopes i un Mundial, guanyats, a més, de manera consecutiva. Després d'este currículum, ningú negarà el fet que José Manuel Ochotorena coneix tots els secrets de la porteria i a més, és tot un mestre per als porters que han passat per les seues mans.