Oh, sorpresa

VALÈNCIA. Per algun costat havia de trencar. Durant estes setmanes de total desconnexió del futbol anava veient de reüll cosetes que em pareixien massa heavys. Pulletes; filtracions; que si fulano no val; que si revolució total de la plantilla; que César diu A i Meriton B; que si tal i Pascual... tenint en compte que lluny d'una pretemporada estàs a les portes de reprendre la competició resulten informacions nocives i que segurament no hagen caigut res bé a un vestuari de ferides per cicatritzar.

Lo sorprenent és que estiguera tot tan tranquil davant este despropòsit.

Tampoc és cap sorpresa, simplement és Meriton. N'hi ha prou amb tindre memòria per a recordar com funcionen les coses cada vegada que recau sobre ells la vessant esportiva. En la seua visió trumpiana de la vida necessiten generar conflicte i buscar un enmic per a reafirmar-se. No saben actuar d'altra manera. La crispació com a mètode d'ocultació.

Fins i tot en aquelles facetes en les quals tenen raó, o raons de sobres per a justificar la seua postura, les gestionen tan malament, ho enverinen tot tant, que acaben enquistant-se de tal manera que se'ls giren en contra.

No descobrirem el merder que aflora en tota renovació. Però el tema no és si ofereixes X i et demanen Y. Això és l'arbre tapant el bosc. El problema és quan menteixes. Si envies a un emissari (un director esportiu, per exemple) a una negociació es dóna per entès que s'asseu a la taula amb unes directrius marcades per la directiva. Si el teu ambaixador tanca un acord amb el futbolista després no pots aparèixer per sorpresa i canviar les condicions perquè no t'agraden. Desactives al teu empleat com a interlocutor vàlid, generes desconfiança en la plantilla i quedes com algú que no té paraula.

Encara que els clubs que es vesteixen pels peus solen renovar automàticament als seus jugadors quan pateixen lesions greus com a mostra de suport, és lícit que davant la situació imprevista el VCF puga canviar el seu parer respecte a Garay. Hi ha raons (edat, fitxa, historial mèdic…), segurament la immensa majoria de l'opinió publica les recolzarà, per a donar per finalitzada la relació amb l'argentí. La cosa canvia quan crides al futbolista en un moment tan delicat i li assegures que el renovaràs i després l'apartes de l'equip, no li fas cas en mesos i no sols deixes en l'aire el seu contracte sinó que en lloc de donar la cara i exposar les teues raons et passes setmanes filtrant misèries sobre ell per a justificar la teua enèsima reculada.

Una situació evitable amb asseure's i ser franc davant l'interessat, que és precisament tot allò que no és esta gent, en lloc de tant de rotllo.

La mateixa jugada que amb l'ERTO. Aconsegueixes que la plantilla es rebaixe la fitxa amb la condició de que si accepten no aplicaràs la regulació temporal d'ocupació als treballadors del club, i una vegada aconseguida la rebaixa baix xantatge emocional, ho apliques generant situacions com que molt del personal que treballa diàriament a Paterna amb el futbolista ara no està disponible per a tractar-los en la mini pretemporada.

És Meriton. L'engany per bandera. Amb mi o contra mi per norma. El ventilador per a tapar la seua ineptitud. La vida eterna en una trinxera. No ens sorprend tenint quasi sis anys d'experiències calcades, repetides al mil·límetre, seguint el mateix guió i les mateixes pautes. Per això no tenen cap mena de credibilitat. Per coses així no se'ls creu ningú ni quan tenen raó. Per això tot aquell que va treballar amb ells els acusa del mateix.

És el seu gran problema, però no el pitjor. Ja que no tracta només d'una col·lecció d'incompetents amb sous de crack, és una col·lecció d'incompetents amb sous de crack que a més s'entrena.