Faça-ho senyor Lim

VALÈNCIA. Pocs creiem, i jo em pose el primer, que Peter Lim seria capaç de convéncer al xeic del PSG de vendre-li a Guedes al València. No obstant això ho va aconseguir. Amb la inestimable ajuda del súper agent Jorge Mendes va posar-li la guinda al pastís de la plantilla i va dibuixar-li un somriure com feia temps enrere a la sempre exigent afició de Mestalla. Per un preu més que raonable tal com està el mercat -40 milions d'euros més variables- va endur-se a un dels jugadors jóvens amb més futur del panorama futbolístic. Futur i molt de present. Ahir mateix, l'equip de Marcelino va ser un amb ell sobre l'herba i un altre ben diferent després de la seua lesió. L'electricitat del portugués fa tremolar a qualsevol. També a la rereguarda del Barça. Sense ell, el conjunt blanc-i-negre va saber aguantar bé al seu oponent, que excepte en el tram final del duel, a penes va iniquietar els dominis de Neto. Un empat que quan tens enfront a Leo Messi s'ha de donar per bo però que a nivell classificactòri deixa al València a cinc punts de la Champions, pèro a set del Sevilla que, a priori, està cridat a ser el gran rival per la quarta plaça de la Lliga.

I amb este panorama, hui encetem una setmana sense futbol. Almenys sense eixe futbol que tant ens apassiona. Juguen les seleccions, sí, però coincidiran amb mi que no és el mateix, ni paregut. No és menys cert que també ens agrada presumir de què Rodrigo ja és un fixe amb La Roja i de què Gayà s'està guanyant a pols ser l'amo de la banda esquerra del combinat nacional -amb el permís de Jordi Alba que ha desaparegut de les convocatòries perquè Luis Enrique no el pot ni veure. Vaja criteri!-, però més enllà d'estos al·licients, este paró quedarà marcat per la visita de Peter Lim al Cap i Casal. La paraula del màxim accionista ha servit, servix i servirà per a donar llum verda a qualsevol decisió de pes que el club haja de prendre. És sols una qüestió d'hores que el departament de comunicació de l'entitat faça arribar als mitjans de comunicació, i per extensió a tots els seus aficionats, la clàssica fotografia del magnat de Singapur somrient, assegut en una taula rodejat dels seus executius. Anil Murthy, Mateu Alemany, Marcelino -i probablement Pablo Longoria- compartiran taula i mantell amb ell i serà allí on es faça balanç definitiu d'este arranc de temporada. El moment idoni per a traslladar la idea de reforçar el lateral dret en el pròxim mercat de l'hivern. Piccini no està funcionant i els rivals ho saben. Ara bé, ahir el Barça el buscà i no el trobà. L'italià va estar més que correcte.

Però més enllà dels vessants institucionals i esportius en els quals la presència de l'amo és necessària i inqüestionable, m'agradaria que en un d'estos viatges, Lim aprofitara per a baixar al carrer. Que es tacara de fang en el millor sentit de l'expressió. Es a dir, que s'interessara pels seguidors del seu equip. Per com pensen, com senten; per què els preocupa o què els agrada. Estic convençut que es portaria una grata sorpresa. A més, eixa instantània l'humanitzaria i ajudaria a llevar-li eixa imatge de mandatari que està per damunt del bé i del mal. No tinc cap dubte de què es quedaria bocabadat comprovant com desenes d'aficionats celebren el quinzé aniversari de la seua penya a Tortosa i aconseguixen que l'exposició 'Els nostres ídols' passe un mes a Tarragona, territori clarament culé. O com el seu president, Vicente Insa recorre 400 kilòmetres entre l'anada i la tornada cada vegada que el València juga a Mestalla. O com els membres de la PV Facebook s'organitzen el seu treball no sols per viatjar per Espanya i Europa seguint als hòmens de Marcelino, sinó com a més, intenten estar sempre al costat del femení i del filial. O com els integrants de la Curva Nord es reunixen totes les setmanes per millorar l'ambient al coliseu de l'avinguda de Suècia i donar-li forma a qualsevol iniciativa sempre en favor de l'equip. O comprovar in situ la directiva de l'Agrupació treballa sense descans per fer créixer el valencianisme arreu del món.

Únicament quan un coneix, viu i compartix este tipus de coses amb els vertaders protagonistes s'adona de la grandària d'una entitat que en març complirà els seus cent anys de vida. Un segle replet d'històries com estes que el màxim accionista hauria de conéixer en primera persona. Perquè d'esta manera encara estaria més orgullós de la inversió tan descomunal que en el seu dia va fer i de la qual la gran majoria del valencianisme està tan agraïda. Senyor Lim, faça-ho. Valdrà la pena.