Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión pd / OPINIÓN

La joventut

14/09/2020 - 

VALÈNCIA. La joventut és al que toca agarrar-se. No pel discurs institucional, que pocs o ningú es creu ja. Per necessitat. Per economia de guerrilla propiciada per les circumstàncies mundials i per ser un poc cigarra i no formiga en això de la gestió dels diners. Una fulla de ruta podria haver fet que les restriccions de caixa no aparegueren. I amb la renovació de la plantilla, amb amortitzacions esportives o d'altra manera, no queda altra que mirar cap a les inferiors. 

L'optimisme del valencianista és igual de gran que el seu pesimisme. Com quan erem adolescents i ens ficàvem guapos per anar a la discoteca. Amb la seguretat de que, esta nit sí, anàvem a lligar. I després acabavem en qualsevol barra de cafeteria o menjant una hamburguesa, l'únic que eixa nit ens anàvem a emportar a la boca. I anit, sentint els programes i mirant a teletextos o diaris la classificació, els castells en l'aire passaran pels caps dels aficionats. Els únics amb llicència dins d'este negoci. Els garants del somni.

 Però eixa il·lusió adolescent cal ser portada amb trellat. I Gracia, de Navarra, amb eixa manera de ser que tenen els del nord, sembla bon capità per a un projecte sense un deu que mai serà millor que tots els jugadors junts. Deu de número i de posició tradicional com a tal. Enguany vindrà un canvi en la manera de jugar al futbol. Futbol modern, de highlights. Electricitat com a idea de la nova sang. Cames joves, de les que no es lesionen, segons diuen per llotges de moqueta. Vivint el present. Pensant en que només cal mirar a l'endemà. Que al futbol és el pròxim partit. Com fa la gent jove. Que igual vosté, lector, és de l'edat d'algun dels jugadors que fan vibrar a un camp mut, silenciós per la pandèmia. Dels que encara es fica guapo, o guapa, en les nits del cap de setmana. 

Val, és només una jornada. Però tenim a Yunus com una arribada a contrapeu i inesperada. I a Kang In Lee amb el que sembla ser un basquet ple de confiança. I Esquerdo que, amb calma, serà. Són tan insultantment joves que sembla que Gayà, Soler o Maxi siguen jugadors al tall de la retirada. Tornem a ficar-se guapos, mentres sona Alphaville. Volem ser joves, sempre joves.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email