Hoy es 12 de octubre
GRUPO PLAZA

opinión pd / OPINIÓN

Pretemporades i arena en les butxaques

19/07/2021 - 

VALÈNCIA. Encara tenim calent el cos sense vida de la Euro 2020 i ja estan els equips professionals fent les primeres sessions de treball de la nova temporada. L'aficionat al futbol és un meme que sempre va mirant a altres xicones i que jura amor etern a competicions, partits o lligues sense cap vergonya. Però quan arriba el torn de l'equip d'on tens l'abonament o el cor, la cosa canvia. I no precisament per a bé.

Quan el teu equip comença una nova temporada són tot il·lusions renovades. Tu encara no has tingut els teus dies de descans i ells ja han anat i han tornat, però ja estàs en mode stage. Ja sembla que l'estiu s'ha acabat i encara no has mogut a la platja o al monte a descansar. Ni al poble, a que te diguen 'el sobrino forastero de la Pepica', mentres t'integres en els parroquians tractant de jugar a les cartes o al dominó i tires de begudes clàssiques del terreny. Encara tens tot això per davant. Encara tens les vacances. Però tu ja estàs en sistemes, el mercats d'altes i baixes. I, per supost, en les ganes d'un xiquet menut que pensa que l'estiu, i tres estacions més, van a ser les millors de la teua vida. Vida d'aficionat, s'entén.

I quan vas a pel pa des de l'apartament de la platja, passes dissimuladament pel quiosc a mirar els titulars de la premsa esportiva. I quan acabes de fer el castell i tens arena fins dins de les butxaques, com has fet punts de pare aplicat, te refresques per a, ràpidament, tirar mà del mòbil i buscar el fitxatge random i comentar amb el grup de Whatsapp que tens per a estes coses amb els amics. O escarbar quina trajectòria té ixe extrem desconegut, que cal estar informat. I pensar en el sistema que gastarà l'entrenador amb les ferramentes que li han donat. I comences el mode Luz Casal. El 'no me importa nada'. Perquè si te pregunten si vols tortilla o ensalada de pasta per a dinar, contestes 'sí, carinyo', perquè barruntes el 442 o el 433. Perquè sembles Jero Freixas vivint amb emoció cada pretemporada. Perquè somrius a cada gol del teu equip, encara que siga contra un equip de regional. Perquè creus que tot suma i puja la moral.

I després potser et passe que, quan arribe setembre i tornes a casa, encara trobes arena en les butxaques. I penses que aquell estiu que has viscut, encara calent, i la felicitat que tenies al pensar que podria ser l'any. I que, com a bon aficionat tremendista, enguany serà altra vegada el mateix i aquell estiu va ser bonic. I que l'any que ve vas a desconnectar de veres. Que ja no cal ser tant tant. Potser estem a temps de fer-ho, que encara no hem mogut. O, sí això, l'any que ve. Enguany, l'última vegada, val?

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email