Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión pd / OPINIÓN

La maquineta del futbol

4/05/2020 - 

VALÈNCIA. Diuen que la maquineta del futbol torna a arrancar. Serà sense aplaudiments, més enllà dels que es fan a les 8 de la vesprada, que sembla van perdent eufòria. Ha de ser el cansament de les corregudes o pedalejades. O la reserva de forces per a fer-ho. El ben cert és que la cosa de la pilota porta camí de començar. Ja saben, ho han llegit a estes pàgines, analítiques, test COVID i, si tot és correcte, entrenaments individuals. No deixa de ser dubtós el pla de tornada. Els futbolistes no són jugadors de tenis. Es toquen, comparteixen suor i contacte físic. I ni parlar-ne de la distància social. La majoria només la gasten quan arriben als estadis, amb eixos auriculars enormes, saludant des de lluny als aficionats.

Si he de ser-los sincer, no sabria cap on tirar si servidor fora Tebas, Rubiales o qui mane de veres en el món del futbol. Estaria com el meme de Travolta en Pulp Fiction, mirant a dreta i esquerra, amb gest d'apardalat. Per una banda, no deixa de ser bo que torne el futbol professional, per alló de recuperar certa normalitat. També perquè, no s'hem d'enganyar, pel tema de la televisió i els diners que recullen els clubs. Sí serà a porta tancada. Però tampoc es respectava molt per part de La Liga a l'espectador que anava al camp. I després, ficant-nos un poc materialistes, per cert motor econòmic del propi futbol en respecte a les persones que viuen al voltant d'ell, des dels comunicadors i els anunciants dels mitjans privats, fins a tot aquell que indirectament viu del tema de les patadetes.

Però clar, és just i correcte reprendre les competicions professionals? Els mitjans i els test, que sembles escassos per a la població en general i els sanitaris i professions de risc en particular, no seria millor per a altres sectors de la societat? Correm el risc de, quan torne el futbol, baixar la guàrdia en les mesures de seguretat particulars? Què passa si es dona un cas positiu una vegada recomençada la competició? Es para de nou o és com una lesió, a la grada i au? Sentirem enveja de les abraçades de Ferran, Rodrigo i Soler quan celebrem un gol? En la nova onada de bondat que diuen tenim, desapareixeran les exageracions en les entrades i agressions fingides dels futbolistes dramàtics?

Les respostes només ens les donarà el temps. Encara que ja els dic que si es tracta de normalitat, o nova normalitat, tot serà més o menys com abans de finals de febrer. Es parlarà de la renovació de tal jugador, de les calculadores per entrar en Champions, de l'economia futura si no es fa, de vendre, de Lim, de Murthy i de tot allò que ens donava mals de cap gens importants, però que ens mantenien, d'alguna manera, vius.

A vegades pense que el futbol deuria ser testimoni mut i no ser la pedra que fa rodar quasi totes les coses. Tampoc ens ha anat tan malament donant el verdader valor als sanitaris, al camp, a l'horta i a tindre sol i poder respirar aire fresc, no? Encara que siga a la força.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email