El punt

VALÈNCIA. Doncs ja hem arribat al punt. Eixe on no hi ha debat. On pega mal que li facen un video a Kang In i diuen que és propaganda. Clar. Tot ho és. Encara que no agrade la política esportiva de Meriton en general, cal seguir venent el club en el seu dia a dia. I, com l'acudit aquell, si parles mal del cavall no te'l comprarà ningú. És una cosa prou evident que la desafecció a la propietat, guanyada a pols, fa ser crític a qualsevol moviment que es faça. I damunt poc ajuda la rumorologia dels gustos del president. Encara que açò és semblant a quan els jugadors fan eixides nocturnes i els resultats no acompanyen. Si entra la pilota, tot para bé. Però ara no entra i tot porta una gran interrogant. 

No queda altra que tirar endavant. És comprensible deixar-se portar. És comprensible manifestar-se per terra, mar i aire. Però cal tindre una linia roja. No és bo no jugar a Europa l'any que ve. Gens. Per economia, per prestigi, per tot. Cal mirar al Milan, per exemple. O al Manchester United com a cert exemple d'estar bambant. O al Stuttgart, que no fa molt va ser campió a Alemanya i ara està en segona. I, per supost, voler que baixe l'equip com camí per refer-se, una calentura sense cap ni peus per aquells que no han vist el foc de la segona. Això si seria mortal. Zaragoza, Depor i ara Espanyol són exemples on no cal mirar-se mai. I vorem els pericos, que venien de jugar a Europa i ara els tocarà jugar contra el Fuenlabrada, per nomenar a un equip que no ha estat mai en Primera. 

És una prova de fidelització a l'escut el final de la lliga. Ni el més pesimista pensava que el drama esportiu anava a ser tan gran. Un patiment llarg. Que és una cosa històrica del club. Però donen ganes de dedicar-se a la petanca. O recuperar els partits de quan hi havia més vi que roses. Dinàmiques. Este club fa les coses en gran, per a bo o per a mal. I ara sembla pegar-se el bac de l'any. Per recordar amb més pena el 2020. Almenys en la seua primera meitat. I caldrà, quan la lliga finalitze definitivament, ficar nota als jugadors. Molts són els que van tocar la gloria fa poc més d'un any. Amb molta fortuna, és cert. Però ja van ser part de la història. I ara estan en eixe punt. Al que mai haguera agradat arribar. El de carregar-se tot allò. Entre tots la mataren i ella sola es va morir.