En el llibre que Federico Chaine li va escriure a Espanyeta l'utiller va confessar una de les grans frases amb les quals es va construir el VCF. Una heretada de temps de Luis Colina, un mantra que el seu millor deixeble, Vicente Peris, va perpetuar quan va assumir el rol del mag de Pardinyes: “Ara que forma part d'este club (li va dir Peris a Bernardo), grave's a foc açò: Está ací per a aportar solucions, no per a donar-nos problemes”.
Fa molt que ací ningú aporta solucions, de cap classe, i van afegir tants problemes que han acabat devorant a la institució. Tan arrelat està el costum que l'infame president els fàbrica quan no hi ha res que portar-se a la boca.
Bernardo, qui va aplicar rigorosament aquelles paraules, i la seua defunció suposen una metàfora dels temps actuals. Ha evitat el disgust de veure al seu club, al qual va servir tan generosament, fins i tot per damunt de lo tolerable (no sempre es van portar bé amb ell, ni es va ser just, ni digne, en el tracte que se li va donar), afonar-se en la misèria a la qual va dirigit. Pot fins i tot, els auguris funestos ens ixen pels porus, ocórrer com amb eixes parelles que després d'una vida sencera es moren separats per un escàs marge de temps, avisant de no poder suportar la soledat de l'u sense l'altre.
És el que representa la pèrdua d'Espanyeta, l'últim símbol de pertinença, d'un passat, d'una manera de fer les coses i sentir-les, que ens quedava. Sense ell quedem insuportablement orfes de tot. Últim i genuí representant d'aquell altre manament que va edificar un imperi: Al VCF es ve a servir, no a servir-se.
Si veritablement volem aplicar la religió de Colina & Peris podem començar per abandonar discussions estèrils, com la de no haver-li guanyat una subhasta a un senyor amb 2.500 milions d'euros al banc, i començar a aportar solucions. Hi ha una senzilla, ràpida, factible, l'única arma que tenim a les nostres mans per a rebentar a Meriton i virar d'una vegada esta deriva cap a l'abisme: Amb el 0,4% de les accions no fem res, però amb el 20% sí.
I eixe 20% ens pertany, ho tenim a les nostres cases.
No cal ni ajuntar tant capital social, amb molt menys, tan poc com un 5%, podem exercir una fiscalització a Meriton sense precedents. Accedir a documentació, recaptar informació sobre gestions, tombar altres, designar un conseller, interposar una acció de responsabilitat social que inicie la seua eixida del club…etc I és tan complicat d'aconseguir com trobar voluntat per a reagrupar l'accionariat de base. El que va posar 20 milions de la seua butxaca en l'ampliació de capital de 2009.
És més còmode plorar i clamar als quatre vents lo pobrets que som i lo poc que podem fer? Evident, però no deixa de ser altra mentida. Seria més fàcil amb lideratges capaços de mobilitzar-nos? Clar, però estem sols, cal assumir-ho. I començar a reconèixer les nostres fortaleses com a col·lectiu. Perquè tenim un arma poderosíssima en un calaix, en centenars de calaixos de les nostres cases. I que no sabem o volem usar-la.
Té una plataforma com Llibertat VCF per a delegar les seues accions. Té a l'Agrupació de Penyes per a poder fer-ho, si estes volgueren (millor units). I si forma part de l'APAVCF (qui vela pels interessos del propietari, i pels del seu ridícul president) té la manera de fer virar la seua postura com van fer les penyes, de canviar al seu representant o d'abandonar-los. És hora de banyar-se.
Si David va tombar a Goliat amb una pedra nosaltres podem tombar a Meriton amb un 5%.