Saudade valencianista

VALÈNCIA. En una de les moltes imatges que presenta la televisió de la banqueta del Valencia CF, vaig vore a Ochotorena. Sentat, amb mascareta. Mirant a l'infinit. I em preguntava que pensaria Jose Manuel. Ell que ho ha vist tot. Que ha vist les coses bones i les males. Ell, que ha estat en la glòria de la selecció. Ell, que és el millor en la seua faena. Pensarà, com la majoria de nosaltres, que els jugadors estan fent-li el llit a l'entrenador? Seran tan covards per a fer això i perdre tot el respecte que van obtindre en maig? Pensem com xiquets amb il·lusió i digam que no. Però tracta d'explicar-ho als menuts de la casa. 

Ens toca viure un estiu de suspens. De no anar a la piscina a creuar-se amb el primer amor preadolescent. Toca quedar-se a casa, estudiant per no haver fet el que tocava quan tocava. Que bonic pintava. Futbol, emoció i calor. Però no. Els jugadors han decidit ara que la gestió de l'entrenador no és bona. I dic ara perquè ara és quan s'ha vist. Ara, el mateix entrenador que va fer una bona transició, que va capejar l'arribada per ocupar el lloc d'un entrenador que tenia una connexió especial amb el vestidor però sense cap tacte amb la direcció directiva del club, sembla ser un ninot sense cap força per arribar als llocs europeus. Cal viure els partits que queden amb el mateix interés que les vaques quan miren al tren. El rendiment no convida a la passió. Sembla que només una sacsada pot reactivar al vestidor pot ser l'única opció quan s'escriuen estes paraules, diumenge de vesprada. 

Qui ens anava a dir que recordariem amb nostàlgia el confinament. Amb partits d'abans. Remuntades contra l'Espanyol o semifinals de copa. L'única flor, la presència de Guillamón. Tant de bo siga per quedar-se. Però ni això és segur. Només el futur en negre que sembla ens va a tocar viure. Altre desert. Altre viatge sense timó. Egoisme de jugadors. Com tota la vida. Però, sense amo, els treballadors fan el que volen. I l'amo no està. I la mà de l'amo no val. Si donem per bona la refrega de Maxi amb Celades, ha de ficar-lo després o no? A qui fica al seu lloc si es decideix que no? Es tira pedres a la seua teulada? No és fàcil, llevat de dir adeu i bona sort. 

Encara s'està a temps per entrar a Europa League. No és Champions, val. Ser equip europeu és fonamental per mantindre el prestigi del club. Pot semblar un premi de consolació. Però cal estar. I si ha de passar per prescindir de l'entrenador actual, tocarà fer-ho. I anunciar al pròxim a l'instant. I que estiga pendent del rendiment dels jugadors per a decidir la llista de la pròxima temporada. Pot ser Voro? Encara que no vulga, igual si toca que es fique al llom la mànega de bomber. I apagar, una vegada més, el foc. 

Ara, ens toca estiu de blues. De saudade. De pensar en un passat millor.