Pinotxo en Mestalla

VALÈNCIA. "Les aventures de Pinotxo", és un conte escrit per Carlo Collodi al 1883, el text inclou missatges educatius que resulten útils per ensenyar valors, com la sinceritat i la responsabilitat. La història de Pinotxo s'inicia quan Gepetto, un vell fuster, crea un titella de fusta. La construeix amb tant d'amor i dedicació que desitja que fora de veritat. Una fada escolta el desig i li dóna vida al ninot. Però li adverteix que haurà de demostrar qualitats com la generositat i la sinceritat. Però Pinotxo, sense fer cas de la fada desobeeix i menteix, i amb cada mentida el seu nas creix i creix.

En psiquiatria, la síndrome de Pinotxo, es un tipus de patologia que es caracteritza per la compulsió irrefrenable que pateixen algunes persones per mentir. És habitual en la infància, però quan en l'edat adulta persisteix en persones que envolten la seua vida de mentides i enganys per justificar accions o per tapar els seus defectes, ens trobem davant d'un problema seriós. Estes persones creen un món irreal i imaginari podent arribar a mantindre durant anys les mentides que diuen.

Les causes que condueixen a la mentida són diverses. Es pot mentir per evitar problemes, per obtenir beneficis, per cridar l'atenció, per compensar inseguretats i ansietats, per sobrevalorar-se, per obtenir plaer i/o poder, o el que es pitjor per fer mal als altres. El veritable problema sorgeix quan esta forma d'actuar es converteix en un hàbit. Lògicament la persistència en este comportament acaba generant el rebuig en les persones del seu entorn.      

I pot ser que esta síndrome estiga darrere de la manera d'actuar de l'okupa que ostenta, de manera irresponsable, l'actual presidència  del València. Un personatge il·luminat pels deus del futbol que igual destrossa un equip, que mana callar a la grada de Mestalla, que tria als canterans que han de fer la pretemporada amb el primer equip, que desqüalifica a les persones que s'oposen a la gestió del màxim accionista, que pronostica futurs campionats lliguer amb la “Meriton youth policy” i que, això sí, continua regalant titulars cridaners a la prensa estrangera mentres ninguneja a la valenciana.

Totes estes “virtuts” ja les coneixíem, però l'esperpent i l'opera bufa en la que han convertit la gestió esportiva i econòmica del València és un no parar. I el passat dimarts la inmensa majoria del valencianisme va sentir vergonya per l'actitud de “la banda de l'esmorzar” davant la figura del primer dels valencians, Ximo Puig, el President de la  nostra Generalitat. Una institució que data de 1418, només 547 anys abans de la fundació de Singapur.

Això sí, ningú podrà dir que este singapurès no s'està valencianitzant. A banda del gust per l'esmorzar, ara ha assumit com a seua l'actitud del meninfot. I és que, la seua imatge caminant pel carrer de Cavallers és el millor exemple de meninfotisme. Una mostra de la seua indiferència i el seu desinterés per reiniciar una ATE estancada des de fa anys i que no té cap perspectiva de reactivar-se.     

I per si no hi havia prou, un dia després, es va atrevir a qualificar les paraules del Molt Honorable com atacs irresponsables a Meriton i es va queixar de la poca implicació i ajuda de les institucions a l'hora de solucionar l'assumpte del nou estadi. Manifestacions que podrien tindre alguna verisimilitud si la titella del màxim accionista haguera anat al Palau amb algun plànol, algun projecte o alguns papers, encara que fora per a dissimular davant la prensa. Però això seria demanar massa per a un personatge, prepotent, incompetent i mentider. Ni ell podia aspirar a tant, ni el València a tan poc.