VALÈNCIA. Entre la broma matinal del cementeri de Villiers-Adam apareix una llosa. La inscripció a penes es llig entre el verdet i una humitat enfeltrida durant 52 anys. És el final d’un llarg camí per a localitzar el darrer vestigi de José i Teresa. Sospitàvem que havia d’estar allà perquè teníem informació, des de 2009, que havien sigut soterrats en el poble natal de l’amic i editor Aristide Quillet. També que José feu que portaren un saquet d’arena del Cabanyal per a posar-la en el taüt, junt a les banderes que l’acompanyaren durant tres dècades d’exili: la Senyera valenciana i la tricolor republicana. I coneixíem la seua última voluntat: que, en tornar la democràcia a Espanya, es traslladaren les seues restes per a ser soterrat definitivament, amb Teresa, en el seu poble, el Cabanyal.

Esta setmana el llevantí Patrice Redondo, català de Perpinyà, identificava la tomba de José Ballester Gozalvo, mestre, activiste cultural, pedagog, advocat, alcalde, periodiste, masó, Ministre d’Exteriors del Govern de la República en l’exili o president de la Lliga Espanyola de Drets Humans. Fon a més fundador (junt a uns altres, entre ells son germà Víctor) i primer president del Llevant FC.