X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Puto dia dos

4/09/2019 - 

VALÈNCIA. Què il·lús és un pensant en açò del futbol. Vaig començar l'estiu convençut de la sort que tenia el VCF afrontant la 19/20 amb l'equip fet, amb el subidón d'un títol i una temporada catàrtica a l'esquena, amb un club sa i una estructura sòlida i funcional, mentre la resta estaven enfangats en guerres internes, recomponent línies de comandament o tenint l'obligació de remodelar la plantilla sencera. I mira com ho hem acabat.

Algun dia, potser al 2045, ens conten què va ocórrer realment. Però fins llavors, en la nostra ignorància, hem de reconèixer-li a una de les parts la brillant gestió de la seua imatge. Allò que va començar amb un senyor dinamitant el club a 28 de juliol, amb una massa enfurida altra vegada darrere d'ell, va acabar convertint en el roín de la pel·lícula a un entrenador que a més de veure suspesa la planificació a dies d'iniciar la campanya assistia atònit a una subhasta de Rodrigo, aconseguint fins i tot cotes indignes amb tremebundes baixades de pantalons, amenaçat amb no suplir la seua marxa. O fer-ho a les braves amb algú que trencara els esquemes del sistema.

Han sigut molt hàbils, bons coneixedors de lo que vol escoltar la gent en eixes temperatures. No necessitaren incendiar micròfons, afinar en lo del cupo d'extracomunitaris, o explicar que s'havia de vendre a mitja plantilla per a donar cabuda a tres jugadors de 25-30 milions. En un periquete uns van quedar com alienats terroristes que només volien suplents de l'Alabès, i els altres, oh salvadors, com a portadors de fines pilotes d'or en potència.

Crec que és lo pitjor de tot, engolir-se i contribuir al bombardeig propagandístic i eixa guerra bruta que, més que soterrada, ha sigut radiada. Evidenciem en tota la seua cruesa, novament, que el gran dèficit d'este club és no tindre entorn ni massa social crítica. Mers peons d'interessos espuris que no són conscients del seu rol en eixos jocs, entrant al drap sense parar-se dos segons a pensar.

Tornant al fang, no albergue dubte algun en que els derrotats en tot açò són la M&M. Quebrat el precinte de la seua inviolabilitat queden com a prescindibles, tacats i baix sospita per cenyir-se a unes restriccions pressupostàries que deixen escàs marge de maniobra. Es van exposar a les guerres del món modern i mostraren el seu aspecte quadriculat en l'era del tuiter. On la infopinió circula per altres rumbs, uns que per més pàgines de periòdic o programes de ràdio que tingues a favor et dobleguen sense contemplacions. El desastre de Marcelino ha vingut per ahí.

En la crítica a les seues desagradables rodes de premsa, o exageracions, podrem estar tots d'acord, però malgrat tot el fons del seu missatge sempre va ser raonable.

La gran tara d'este equip està a Mestalla, no fora, davant rivals ben proveïts en defensa. Eixe puntet de desequilibri, eixa capacitat de filtrar passades entre línies per a trencar forrellats, quan la possessió és més necessària que mai, no existeix (excepte en Parejo, i amb molts peros) en una plantilla feta per als espais. Era una guinda més que interessant en un any ideal per a donar un pas avant seguint la fórmula emprada amb Coquelin. Jugadors defenestrats que restaurada la seua confiança puguen aportar un gran potencial a un cost assumible.

Que es cride Pepito o Manolinho és secundari. Es requeria, i no va arribar mai. Aplaudit amb més invents.

Però l'arbre no ha d'impedir-nos veure el bosc. L'equip és prou bo per a aconseguir els seus objectius. I a pesar de les formes, i el recorregut, no es distingeix massa de lo planejat abans de la crisi. Mantens, encara que siga de rebot, un bloc que millorarà ostensiblement si l'evolució de certs elements és l'esperada i el compromís i els estats de forma es respecten. Així, sobre la gespa no hi ha drames que valguen. El problema pot estar en lo ambiental. En els primers dos partits perduts. En qualsevol mala ratxa. On tot torne a esclatar i eixa atmosfera enverinada que ha sorgit de l'estiu ho desbarate tot.

Començar el curs amb l'entrenador assenyalat, tement que a la mínima serà destituït, o que faça el que faça, la seua estada té data de caducitat, ja és un símptoma de l'abast de la ruptura. I una perillosa temptació. Per més tiretes que li hagen posat al cristall a la primera tempestat saltarà per l'aire. És qüestió que la piloteta ho evite. Pel bé de tots.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email