X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 14 de octubre y se habla de Selección Española OPINIÓN valencia cf operacion salida
GRUPO PLAZA

opinión

Quan Mestalla parla

12/10/2019 - 

VALÈNCIA. Dissabte passat Mestalla va explotar contra Peter Lim i el seu representant al “cap i casal” Anil Murthy. Durant els noranta minuts del partit es van viure imatges que ens van recordar capítols del passat. Molts són els presidents del València que han escoltat crits i xiulets contra la seua gestió, fins i tot durant els temps d'esplendor esportiu, com li va passar al bo de Jaume Ortí en una presentació de l'equip de la temporada 2003-04, la que acabaria amb l'històric doblet. 

Però si hi haguera que escollir una protesta que es recordarà per sempre entre el valencianisme futboler, crec que, entre totes les que s'han escoltat al coliseu de l'avinguda de Suècia, poques superaran la que va patir Paco Roig el 30 de novembre de 1997.

Eixe dia es va disputar la jornada catorze de Lliga, amb l'equip perillosament enfonsat en la classificació, ocupant llocs de   promoció de descens. El rival era la UD Salamanca, un equip també de la zona baixa. El partit va ser roin, avorrit i  des del minut 60 dramàtic, quan el davanter salmantí Pauleta va connectar un cop de cap que va suposar el 0-1. Eixe gol va encendre molt més la ira a les grades.  Els crits de "Paco, vés-te'n ja", "Paco, canalla, fora de Mestalla"i el "Campeones, campeones" burlant-se de l'equip, acompanyats d'una intensa mocadorada, es van apoderar de l'estadi. Aquell dia el poble de Mestalla,  amb la paciència esgotada, va dictar sentència entonant diverses vegades i quasi unànimement, els càntics que reclamaven l’eixida del president.

Una vegada finalitzat el partit , amb derrota, centenars d'aficionats es van concentrar als voltants de Mestalla i novament van corejar cants contra la gestió presidencial. L'afició carregava contra un president que en la pretemporada havia definit l'equip, entrenat per Jorge Valdano, amb el qualificatiu d'equipaso (sic). Roig, sense dubte,  estava passant pel seu pitjor moment des que va accedir a la presidència del València al març de 1994.

La pressió exercida pels aficionats va provocar que  el dia 2 de desembre presentara la seua dimissió davant la situació insostenible que es vivia al club.

Paco Roig, amb les seues virtuts i defectes, va saber encaixar la protesta amb esportivitat. Tot i el seu caràcter, “el tronaor”(sic) va saber aguantar l'esbroncada sense fer gestos a la graderia ni molt menys intentar silenciar al respectable.

En estos moments el poder accionarial dels de Singapur és molt més important que el que mai han tingut altres presidents de l'entitat, però quan Mestalla dicta sentència...

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email