X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 13 de diciembre y se habla de anil murthy valencia cf adu mediterraneo valencia CF MESTALLA
GRUPO PLAZA

OPINIÓ vcf

Què fas?

El criteri arbitral va ser grotesc. L'actuació de Munera Montero fregà l'esperpent. Com si d'una revenja es tractara, el col·legiat va fregir a targetes als jugadors blanc-i-negres. Nou grogues i dos roges amb sols setze faltes comesses. Sembla un acudit. La persecució cap a l'equip visitant no tingué cap explicació.

22/01/2018 - 

VALÈNCIA. QUÈ FAS, GABRIEL?

No va poder reprimir-se. Lògic. “Què fas, òst**?" El cabreig de Marcelino, com el de la resta de valencianistes, estava justificat. Les càmeres de televisió havien captat el moment en el qual Gabriel, camí dels vestidors de l'estadi de Gran Canària, es creuava amb el seu entrenador després de veure la cartolina roja. Paulista s'havia autoexpulsat de manera absurda després de cometre un penal, quasi igual de ximple. El míster, fins i tot, va haver de mossegar-se la llengua. Feia bé. En calent és millor no reaccionar. Minuts més tard i ja una vegada amb el duel acabat, el tècnic asturià es va limitar a ser políticament correcte al mateix temps que reconeixia que l'esmentada acció va ser determinant en el desenllaç del partit. Però ara, ja en privat, és moment d'actuar. El cos tècnic no pot deixar passar -i em costa que no ho farà- una situació com la de dissabte. El brasiler ha de ser castigat com ell va castigar a una afició que veia com el seu equip desaprofitava una oportunitat d'or per assaltar la segona plaça de la classificació. Un professional no es pot permetre una errada tan grossa. I un club tampoc la pot consentir. Dic més, trobí a faltar una disculpa immediata pública per part del futbolista. Tot i que només serien paraules, no haguera estat malament com a punt de partida per començar a penedir-se. Ahir va fer-ho per Instagram.

QUÈ FAS, MUNUERA?

En este cas, la pregunta la podrien haver formulat qualsevol de vostés, qualsevol dels teleespectadors que van seguir en directe el compromís davant la Unión Deportiva. El criteri arbitral va ser grotesc. L'actuació de Munera Montero fregà l'esperpent. Com si d'una revenja es tractara, el col·legiat va fregir a targetes als jugadors blanc-i-negres. Nou grogues i dos roges amb sols setze faltes comesses. Sembla un acudit. La persecució cap a l'equip visitant no tingué cap explicació. L'actitud de l'andalús a l'hora de dirigir-se als futbolistes d'un equip i l'altre era clarament oposada. Als del València quasi no els deixava ni respirar. Tant, que va carregar-se a dos d'ells. A la parella de centrals, per a ser exactes. Una circumstància que provocarà que Marcelino únicament puga comptar amb un central de la primera plantilla, Ezequiel Garay, per jugar dissabte vinent contra, contra, contra...contra qui era? Ahh, sí contra el Reial Madrid. Quina casualitat! I és que, com ja va encarregar-se de recordar el capità Rodrigo “estem pagant el gol fantasma de Messi. Des de fa setmanes estem sent perjudicats". I el dia que més, la prèvia a la visita dels Cristiano i companyia, ja veus. Curiós.

QUÈ FAS, MÍSTER?

No em va agradar el plantejament tàctic de Marcelino quan el seu equip va quedar-se amb deu hòmens sobre el terreny de joc. Sóc d'aquells que va entendre les rotacions en l'onze inicial basades en la recuperació d'esforços i pensant en la Copa del Rei, però no cóm va afrontar el València els últims 38 minuts de partit. La inferioritat numèrica no estava treballada. La defensa de tres va impedir el joc per bandes i sense elles, el conjunt de Mestalla quasi no es va acostar als dominis de la porteria de Chichizola. Va ser més de mitja hora en la qual sols una individualitat haguera pogut obrar el miracle d'equilibrar el marcador. I és obvi que afrontar el tram final del xoc amb un futbolista menys no és gens senzill, però crec que a les illes afortunades va quedar demostrar que este és un dels aspectes que ha de millorar i molt el vestidor 'che'.

QUÈ FAS, ALABÉS?

O què faràs?, millor dit. Perquè eixa és una de les grans incògnites que se'ns ve damunt el pròxim dimecres. Despús-demà, el valencianisme té una cita amb la competició del K.O., amb la possibilitat de tornar a disputar unes semifinals i col·locar-se a dos partits, a tan sols dos partits, de gaudir d'una final. I per a fer-ho, el combinat del Cap i Casal haurà de fer bo el 2-1 de l'anada i deixar en el camí al Deportivo Alabès. Però, com va afrontar el conjunt vitorià el duel després de deixar-se empatar (2-2) ahir davant el Leganés? Anirà amb tot o reservarà als més habituals per continuar lluitant per la salvació? Eixirà a marcar des del primer minut o, com va ocórrer a Mestalla, li regalarà la pilota al seu rival i esperarà en la seua cova fins que ja no quede més remei que descobrir-se i atacar sense pietat? Si fóra jo l'encarregat de contestar, crec que esperarà al València en el seu camp i intentarà foradar la porteria de Jaume al contracolp o en accions a pilota parada. I és que no em refie gens de l'Alabès. Però gens. No tenen res a perdre i sóc conscient que si el València vol que el somni es mantinga viu, haurà de marcar a Mendizorroza. Si no, malament.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email