Reivindicacions

VALÈNCIA. El València CF s'oposa fermament al nou model de Supercopa proposat per la RFEF. S'ha alçat en armes dialèctiques el conjunt de Mestalla integrant un grup de pressió amb aliats del pes del CD Los Barrios i la Ponferradina (únics dos clubs que van votar en contra del canvi). I sobretot, s'oposa al canvi de format; és a dir, que no s'oposa al repartiment desigualitari de diners proposat des de la RFEF que és el que ha encés al valencianista del carrer.

I saben què els dic? Que no seré jo qui li negue al València CF el seu dret a l'inconformisme. Que deixe de ser l'etern submís m'alegra. Però clar, no solament ha de ser-ho en això. Espere a un club igual de bel·ligerant en el repartiment de drets televisius o en la defensa de la salut dels seus afeccionats quan La Lliga pose un partit a principis de setembre a les 12 del migdia a més de 30 graus de temperatura i diverses hores de compareixença en les graderies o fins i tot quan els xiquets siguen els principals perjudicats per no poder anar a vore al seu equip en posar-los un partit el dia de Reis a les quatre de la vesprada.

Perquè si el València CF només es regira contra la RFEF i no ho fa en la resta de casos, tindré la impressió de que algú està teledirigint el club com a bandera d'una guerra que no els correspon als de Mestalla. No es tracta de si el València CF té o no dret a protestar (tot el del món) o si té o no la raó (i la té tota) a queixar-se del repartiment dels diners de la nova Supercopa. Es tracta de saber si només protestaran davant els atropellaments d'un costat i continuaran justificant els de l'altra trinxera. Perquè a ningú escapa que hi ha una guerra en el futbol espanyol, que el València s'ha posicionat en un costat, i que Tebas té a algú de la seua sencera confiança com és Mateu Alemany (i cadascun pot tindre les amistats que considere oportunes) en una posició important dins del club de Mestalla.

Aniré encara més lluny, entenent que el València considere vulnerats els seus interessos amb el nou format de la Supercopa (i encara que no entra en això) i amb el repartiment de dividends, cal recordar un aspecte que un servidor no considera secundari. Els primers que haurien mostrat a Rubiales el camí de xafar els drets de tots aquells que no siguen Madrid i Barcelona són tots els clubs (incloent al mateix València) que composen La Lliga. Han estat tan callats, entregats i genuflexos en tantes ocasions que qualsevol observador sap que no passarà res si els menysprea. Sobrats exemples hi ha hagut en els últims anys i mai ningú va alçar la veu. O siga que si ara ho fa algun (fins i tot tenint tota la raó), ja saben que les conseqüències són quasi imperceptibles. Quan t'han vacil·lat tota la vida i mai t'has queixat, quan ho faces et prenen a conya. És el de sempre: tard i malament.