Respira, simplement respira...

VALÈNCIA. En l'Episodi VIII de Star Wars, "Els últims Jedi" (li pese malgrat qui li pese un autèntic "peliculón" dins de la saga) es produeix una escena en la qual el Jedi Master Luke Skywalker accedeix després de moltes negatives a ensenyar-li a la jove Rey els camins de la força (arribats a este punt vostès s'estaran dividint entre els de el "quins nassos m'està explicant el tronat este? o els del "que li va pegar malament ahir per a escriure açò en una columna d'opinió d'esports?".

Si m'ho permeten, seguiré explicant-me. Arribat el moment (en la peli, dic), el mestre li diu a l'alumna que si vol conèixer i dominar els secrets de la força per a enfrontar-se a tot li que ve per davant, ha de començar pel més senzill: buscar en si mateixa. Respirar, arribar a enfrontar-se a tot el que li vindrà per davant va a passar pel començament més senzill. La respiració que precedeix a l'estat de calma per a arribar a la introspecció.

I vostès tornaran a preguntar-se: quins nassos té a vore tot açò amb el València CF? Doncs voran, des del diumenge, el València comença un calendari complicadíssim. Anoten: Betis el diumenge, la Juve el dimecres 19, el Vila-real el diumenge 23, el Celta el dimecres 26, la Reial el dissabte 28, el United el dimarts 2 d'octubre, i el Barça el diumenge 7... Quasi res porta el diari.

Comença la velocitat, la dificultat i les revoltes. I és moment de respirar i saber que és l'any del Centenari del València CF. Que és possible que vingen moments mal donats, errors increïbles, resultats adversos... tot açò ha de ser igual. Es tracta de viure-ho de manera especial. Clar que hi ha hagut ja Champions en la història del València, i lliga, i partits èpics. Però li dic una cosa als valencianistes. Este és l'únic Centenari que van a viure. Així que si arriben dolentes (i, sincerament no ho crec), anem a haver d'encaixar-ho de manera diferent. I no dic que no te queixes si no t'agrada el que veus. Però enguany ens toca aportar a tots en la mesura de les nostres posibilitats. I a tu et toca fer-ho donant-li llustre al club com si fores un futbolista més. No demane pensament únic (per a d´això ja està Tebas exigint-li-ho als periodistes de les cadenes que han comprat els drets de la Lliga), et demane que fins i tot a per a criticar (ningú et pot llevar eixe dret) li donem un aire diferent.

Ve molt (i esperem que siga bé) en una temporada amb la qual fa un any ni tan sols ens atrevíem a somiar. Així que sentat i "Respira, simplement respira"...