Sense futbol es viu millor

VALÈNCIA. No sé els demés, però quedar-se sense futbol ha sigut la millor experiència que podia tindre. Al final descobreixes que açò de la pilota no és més que una manera absurda d'amargar-te la vida, un focus de tensions prou ridícul. Només cal escoltar als de la vena unflada les 24 hores, a crits fins per a demanar un cafè, eternament cabrejats per la bobá més gegantesca que pugues imaginar. Ens ho prenem massa seriosament, tant que este món és dels pocs en els quals l'humor o la ironia tenen escassa acceptació.

Les bondats del parèntesi pel coronavirus superen en molt a les habituals del estiu al no existir l'altre gran focus d'amargor que té el negoci: el mercat de fitxatges. Un invent obscè per a crispar, derruir projectes i dirigir a les masses contra el primer que es moga a base de falsedats o mitges veritats, on la majoria exerceix de portaveu interessat d'agents, presidents, futbolistes… Caient amb molt de gust l'aficionat, en la seua ignorància supina, en el parany de guerres que no entén.

En fi, que per mi el futbol pot desaparèixer hui mateix. Lo bé i tranquil que es viu sense ell és el descobriment de la meua vida. Tal vegada siga assumpte que arriba amb l'edat, accelerat durant esta crisi, però en este desencantament no aguantaré molt més temps, a sis mesos sense pardalet blau al telèfon només em lliguen al futbol un parell de compromisos que veurem quant duren.

Fins aplega, queden més vergonyes, com les que porten setmanes donant-nos els dirigents del negoci. Buscant un protagonisme obscè per no assimilar el seu rídícul paper en la vida. Se les han de donar d'alguna cosa per a sentir-se realitzats. I ací estan, a la gresca. Forçant de manera absurda reprendre competicions que no tenen raó de ser. No hi ha per on agafar els seus arguments. Si m'esteu venent que el futbol és incapaç de sobreviure sense 11 partits és que açò no és cap indústria, sinó una estafa piramidal. Ací està el moll. El cash ha de fluir per a que els mercaders de la pilota seguisquen sucant.

L'avantatge d'haver mutat en una producció televisiva a escala global és que el futbol d'elit ja no necessita aficionats. Fiar-li el 80% dels ingressos va convertir al de casa en irrellevant a més de prescindible. Els clubs ja no responen als seus socis. I és per elles per les quals estan muntant tot el pitoste. Els va l'existència en salvar a les productores, als fons que controlen les entitats, als agents que monopolitzen el mercat de fitxatges…etc perquè sense futbol són els únics que veritablement perden.

Han escoltat alguna cosa que no siga ‘hem de jugar perquè ens anem a la ruïna’? I no és perquè no hagen solucions, i molt interessants, és que atendre-les no els interessa.

Ací la gran obscenitat. Arrisques la salut de centenars de persones per tipus innecessaris en un ‘sport’ amb més de 150 anys d'existència. Et carregaràs la pròxima temporada, i probablement la següent, per jugar onze partits al estiu per a que Roures rendibilitze la seua inversió. Exposaràs al futbolista, després de dos mesos de parada, a jugar amb onades de calor i nits tropicals per a que els pirates de la pilota continuen menjant. En estadis buits i a ritme de pachanga. Segur que la gent, després d'un tancament prolongat, es quedarà a casa (i amb els bars al 50% del seu aforament) per a veure a futbolistes patint enrampades, lesions o colps de calor cada vint minuts. Un període de l'any vetat a la pràctica del futbol per qüestions de salut des de la seua creació, ara és apte fins per a jugar la final de la Champions un 3 d'agost a 32 graus i un 8% d'humitat. I quan acabe esta vergonya, un descanset i a començar la següent. Míster cash flow says the show must go on.

Els te igual que els vertaders protagonistes vegen amb espant tornar a jugar. Que a Alemanya s'hagen detectat deu positius abans de començar. Que metges i fisios s'emporten les mans al cap. Que la raó dicte que és un contrasentit. Si el capital demanda que es jugue, es fará de tot per a jugar. Perquè açò ja no és un esport per a pobres sinó un negoci controlat per financers i liberals. I com és ben sabut eixa gent soles mira pel seu propi benefici.