Supose que el resultat els donará igual

VALÈNCIA. No podem demanar-li a Celades que siga lo que no és. Però sí que s'atrevisca a ser allò que sí és. En eixe joc de pors camina. No acaba d'atrevir-se amb lo seu perquè les dos vegades que ho va intentar el desastre va ser monumental. A més, imposar el seu estil comporta carregar-se a massa jugadors importants que no li serveixen per a lo que té al cap. I açò és trastocar rols, jerarquies i assumptes delicats a un vestuari que si és alguna cosa és sa.

És normal. Posar a un entrenador novell, de filosofia en les antípodes de la plantilla que dirigeix, en mig d'un vendaval i obligat a haver de fer la pretemporada, o alguna cosa que se li parega, en el tram més delicat de l'any, és tindre totes les paperetes per a que l'experiment isca malament.

Però supose que ja ho sabia el senyor que va prendre la decisió. D'ahí eixa agressivitat a esborrar qualsevol rastre a Marcelino i designar un perfil tan oposat. Supose que pel mateix motiu, entre gener-juny, desmuntarà l'equip i li farà a Celades un d'un perfil més baix, però més apte per a la seua idea. Supose, que tot respon al anunci de que el futur es fia a canterans i Mendes i d'ací ve un seleccionador sub-21 sense experiència en clubs. Supose, que en eixa tesitura hauran donat per descomptat que este curs, ocórrega el que ocórrega, serà un any de transició on importe entre poc i res el resultat final del mateix. Supose, que per açò, el futur de Celades no està en qüestió per molt que perda.

Supose que és molt suposar, perquè denotaria que saben el que fan, cosa que fins al moment, i són cinc anys ja, no ho han demostrat.

Perpetrar tota esta operació per a acabar en Voro una altra vegada, o vaja a saber vosté, no faria més que constatar que el VCF està en mans d'un piròman sediciós amb ínfules autodestructives.

Així, que patir esta indefinició fins al final té més trellat pensant en l'acceptació de Celades. No és per se roín, hi ha detalls introduïts prou interessants. Encara que el però resideix en deu partits on hem vist la dificultat de mantindre en el temps lo bo, mentre lo pitjor persisteix jornada darrere jornada.

La resta no és més que un brutal xoc de filosofies. Sumem-li el conèixer que el joc melós i lent ací no entra ni guanyant. Alló que encén a Mestalla és el futbol elèctric i aguerrit. És hora que Celades entenga que per ací mai tindrà la benedicció del públic. A més, per molta transició que hi haja, la gent espera Champions. El descontent ja és majúscul amb la propietat com per a que s'unisca el cabreig per la deriva esportiva. Supose que ho tenen tan clar que per això els ha de donar igual.

És el mateix xoc que troba la idea que transmet el club. No estem al Basilea, ni en l'Athletic. L'aficionat no acceptarà veure's atrapat en un projecte de canterans i jugadors per formar (i vendre) si no es tradueix en resultats immediats. Va contra la naturalesa del terreny. Ací es demana competir, i guanyar. Estar en les altures.

La qual cosa deixa una pregunta que encara no ens hem fet. Per a tirar de pedrera i ser la tenda dels grans, necessitem a Meriton?