Arribats fins a este punt em pregunte: val la pena esperar?Fins a quan val la pena fer-ho? S'han calculat els riscos que el 31 d'agost (o el 28, m'és igual) Simeone isca amb allò de "no traspassem a Gameiro a cap rival directe per a no reforçar-lo" i et quedes sense davanter i sense temps material per a reaccionar? 

Tot té el seu moment, tot i que a voltes cometem l´errada d´intentar marcar-los nosaltres. És bò que els moments puguen coincidir amb els escenaris adients. Es tracta d'entendre que tot forma part d´un procés que indica la velocitat dels esdeveniments.

Fa un any un servidor marxava de vacances i en tornar va trobar la casa quasi en el mateix estat en què la vaig deixar. Començava el primer tram de les meues vacances i m'anava amb dos noms propis en el primer plànol de l'actualitat, Paulista i Murillo. Vaig tornar de la primera part de vacances, em vaig anar al segon tram, i en tornar per a la primera jornada de lliga Paulista i Murillo aterraven a Mestalla i veien des de la llotja el partit davant Las Palmas.

I ací va ser quan li vaig contrarestar. Li vaig dir "mira, que em digues açò, m'agrada. Perquè el València CF sempre ha fet bones temporades quan ha portat currantes. Fitxar estrelletes, mai ens ha anat bé".

Els promet que és l'últim que escric sobre els Mundials i Espanya. La pretemporada del València CF és a punt de començar i les nostres prioritats són les que són, ací no enganyem a ningú. Però no vull tancar el capítol mundialista sense dir les coses com jo les veig.

Aliat o mercader sense escrúpols? Jorge Mendes li va a tancar una operació espectacular al València CF per a les seues arques, la de Joao Cancelo. El súper agent portugués suma o resta? I vostè, quina opinió té de "Yorye"?

No és rancor, ni és revengisme (no siguem tan puerils, per favor). És una qüestió de defensa dels teus propis interessos i de respecte. Gens li ve millor al València que els diners, i a més cal mantenir-se ferm: si Zaza van ser 16+2, Cancelo són 40. La resta és simplement (a tots els nivells) pegar-te un tir en el peu.

Fer un grup fort significa estar més anys a Europa que fóra, i estos temps anys ha vingut succeint més aviat tot el contrari (dos dels últims cinc anys en la Champions). Tot això és el que cal tornar a reconstruir, i el millor és donar-se pressa. Hi ha trens que no esperen i a Mestalla ja es va deixar passar un molt bo a principis de segle.

Alguns diran que el favor li'l va fer el València a ell perquè estava defenestrat en el West Ham, i pot ser que siga cert. Però mirant les possibilitats d'un i d'un altre, crec que hi ha un deute moral amb Simone qui va apostar per venir a un carromato costa avall i sense frens quan fins a les rates demanaven a crits marxar-se del desastre

Era una data propera al nadal del cap d'any de 2016. El València donava tombs fidel a aquella frase del "Todos somos capitanes" del meu venerat Carlos Goñi "cuando no tenía claro a qué puerto dirigirme, cualquier viento que soplara nunca era a mi favor". En mans d'una encarregada de l'amo que no tenia experiència, coneixements, ni la humilitat suficient per a reconèixer les seues limitacions, el València era un club instal·lat en el sotsobre més absolut.

El que ha fet Marcelino enguany amb el València CF és molt paregut a qualsevol episodi de "Pesadilla en la cocina". L´analogía entre el técnic asturià i el chef madrileny és absoluta i en els dos casos a tingut una primera resposta: l'èxit. Ara bé, no tot acaba ahí...

Tinc la sospita que per als de sempre el VAR va ser un gran invent, i per a la resta no va a canviar en essència les coses. Quan els grans, per boca dels seus portaveus, han avivat el debat del vídeo arbitratge, i les institucions que han abocat el futbol espanyol al duopoli decideixen aprovar-lo, digueu-me desconfiat, però jo crec que açò més que un VAR va a ser una barra lliure per a dos. 

De veres esta versió de Guedes val hipotecar la possibilitat d'altres reforços per a la plantilla? Miren, de diners el València CF no acamina molt sobrat, així que si es paguen els quaranta milions pel lusità, aqueixa operació va a condicionar la resta de reforços d'una plantilla anomenada a jugar tres competicions la pròxima campanya.

Tinc el mal costum de fer-me preguntes en veu alta, i això en els temps que corren està mal vist. Així que, a risc que m'acusen d'estar exigint guanyar la lliga, vaig a exposar alguns dubtes que em sorgeixen al voltant de l'equip. Com en aquell vell acudit "preguntar és ofendre?".

El club va a tindre ofertes per la gran majoria dels seus jugadors amb la gran campanya que està fent. Ara toca moure's en el difícil món de no desmantellar l'equip perquè puga seguir competint i ser freds per a acceptar alguna oferta per impopular que siga.

Quasi totes les setmanes veiem lluir a molts futbolistes sobre l’herba. Però hi ha un factor de cohesió en eixe vestidor que és el que multiplica la fortalesa d'este grup; i ahí és clau Jaume. Eixa és una de les set vides del gat.

Que hi haja debat em sembla lògic, que es produïsca debat perquè això significa que l'entorn valencianista està viu. Potser els últims anys li hagen ensenyat al valencianisme que la inacció significa la mort. Si així s´haguera produït a l'any 92 s'haguera pogut fer una miqueta més que resignar-se a contribuir al "decretazo" de Javier Gómez Navarro. Més que el CF o el FC s'haguera evitat el SAD

No serà el mateix desfer-se de Cancelo i de Garay o si m'apuren de Simone Zaza, que traspassar a Rodrigo, Parejo, Carlos Soler o al propi Kondogbia -el club farà efectiva amb l'Inter de Milà la seua clàusula de compra-. Ni el mateix, ni paregut.

Cada gran societat va tindre grans "pares", grans tutors, i en el curt període de temps en el qual van aparèixer els actuals propietaris en escena, no s'endevina a ningú al volant amb eixe pes.

Una medicina que li toca prendre per televisió perquè Mestalla, l'actual, l'antic, no el que somnia veure algun dia en el seu barri, a penes compta amb 44 llocs per a minusvàlids i estan tots ocupats. Fins i tot li resulta quasi impossible poder comprar de tant en tant alguna entrada perquè “no hi ha”.

Imagine que els actes del centenari seran un repartiment de favors buits de contingut per a guanyar-se l'aplaudiment fàcil i la carícia nacional menyspreant el proper (o siga, el pa el nostre de cada dia) i ignorant als autèntics perpetuadors del sentiment valencianista: els aficionats.

Ubicat al lateral va guanyar-se el reconeixement dels seus rivals. Memorables varen ser els seus marcatges a Paco Gento, el mític extrem esquerra madridista, al qui li tenia presa la mesura ja que sabia com tallar les seues vertiginoses internades.

Per això som incòmodes i per això el club té tant interès a potenciar mitjans propis que impulsen un missatge tan poc profund. Per això als incòmodes ens volen el més ofegats possible. Normal quan véns d'un lloc en el qual la llibertat d'expressió no està ben vista i damunt et deixes aconsellarper algun Rasputín de regional preferent