The Italian Job

VALÈNCIA. L'any 2003 es va estrenar la pel·lícula “The Italian Job”, dirigida per  Gary Gray i protagonitzada, entre altres, per Mark Wahlberg, Edward Norton, Charlize Theron i Donald Sutherland. Este film és un remake prou lliure, tot siga dit, d'altre de 1969, amb el mateix títol. L'argument és senzill: Una banda d'experts lladres es proposa dur a terme un intel·ligent i arriscat robatori a Venècia. L’acció és un èxit, però el botí no arribarà a tots els membres de la banda, per la traició planificada d'un dels seus membres. Per recuperar-lo, els lladres decideixen donar un nou colp. Però això suposarà introduir-se en el sistema de gestió de trànsit de Los Angeles, manipular-lo i crear l'embús de trànsit més gran de la història.

I de botins, traïcions i embussos en la gestió, el València de Meriton Holding Ltd. podria fer no només una pel·lícula, sinó tota una sèrie, que en res desmereixeria a “Los Soprano”, “Peaky Blinders” o  “Juego de tronos”.

L'actualitat valencianí, quan Bordalás ja és història, passa per la figura de Gennaro Gattuso, presentat despús-ahir, convertint-se en el desè entrenador, en les nou campanyes que Peter Lim porta com a principal accionista dels de Mestalla. Encara que, realment, s'han produït catorze relleus a la banqueta valencianista en eixe període de temps, ja que en quatre ocassions Voro ha tingut que fer-se càrrec de forma interina de l'equip.  

Gattuso ha sigut un jugador mític, tant en l'AC Milan com en la selecció italiana. I fa deu anys, va començar a exercir com a entrenador. Primerament, en clubs modestos, per a passar posteriorment a altres molt més importants com el propi Milan o el Nàpols, en este últim equip va guanyar, al 2020, la Copa d'Itàlia, un triomf merescudíssim i el seu primer títol a les banquetes. L'estiu passat va signar per la Fiorentina, però després d'una tempestuosa relació amb el president va acabar rescindint el seu contracte. Ara, si tot va bé, dirigirà al València fins al final de la temporada 2023-24, amb una temporada més opcional. Convertint-se en el tercer entrenador italià en dirigir als de Mestalla. Els seus predecessors, per raons molt diferents, han quedat per sempre en l'imaginari valencianista. El primer d'ells, Claudio Ranieri, va calar pel seu caràcter, simpatia, sentit de l'humor i per haver aconseguit obrir la senda dels triomfs amb la Copa Intertoto de 1998, la Copa de 1999 i posteriorment per la Supercopa d'Europa de 2004. El segon, Cesare Prandelli, per haver dimitit del seu càrrec, tan sols tres mesos després d'haver-se compromès. Ho va fer superat per la nefasta direcció esportiva i pel bloqueig econòmic de Peter Lim, qui gestionava el club des dels 12.000 quilòmetres de distància que separen Singapur de València. De Prandelli, sempre es recordarà, a banda de la seua eixida, aquell “fuori” que ha quedat com un crit de protesta contra Meriton.

El temps dirà com recordarem a Gattuso, si pels triomfs esportius o per altre “fuori” i la conseqüent espantada. Vorem.