història vcf
València 7- Barça 4
Esta vesprada s'enfrontaran al Nou Camp el FC Barcelona i el València. Dos equips, que han protagonitzat gran quantitat de partits, alguns dels quals han quedat per sempre en l'imaginari valencianista: la final de Copa del 54, els partits de la primera final de la Copa de Fires, les semifinals de la Champions...
14/04/2018 -
VALÈNCIA. Esta vesprada s'enfrontaran al Nou Camp el FC Barcelona i el València. Dos equips, que han protagonitzat gran quantitat de partits, alguns dels quals han quedat per sempre en l'imaginari valencianista: la final de Copa del 54, els partits de la primera final de la Copa de Fires, les semifinals de la Champions...
De totes les gestes aconseguides pels de Mestalla davant l'equip català, hi ha una que ha quedat totalment oblidada, no sols per l'afició, sinó fins i tot pel propi club, qui no la té inclosa al seu palmarés. Ens referim a la Copa Eva Maria Duarte de Perón, de la temporada 1948-49. Esta competició va ser un precedent de l'actual Supercopa d'Espanya, la competició que des de 1982 enfronta al campió de Lliga amb el de Copa.
La Copa Eva Maria Duarte de Perón, es va disputar per primera vegada la temporada 1946-1947 i el seu trofeu va ser patrocinat per l'ambaixada argentina a Espanya.
La primera edició es va jugar a Chamartín i va enfrontar al Madrid i al València, el partit va finalitzar amb victòria local per 3-1 en la pròrroga.
Si en l'estrena de la competició els valencianistes no aconseguiren el triomf, este arribaria en la tercera edició del torneig, la més espectacular de totes, ja que el València, campió de Copa, va derrotar amb rotunditat al Barcelona per 7-4, en un partit jugat el 12 d'octubre de 1949 a l'estadi Metropolitano de Madrid.
El matx va tindre tots els al·licients que se li poden demanar a una final: dos grans equips, espectacle, alternatives en el marcador i molts gols.
El València es va avançar al marcador en el minut 35, gràcies a Giraldós. Mena feia el 2-0 al 42. El Barça retallava distàncies en el 43 mitjançant Seguer. Al 48, novament Seguer igualava el marcador. En el minut 58, el Barcelona s'avançava amb un gol de Nicolau. Seguer augmentava la distància al 67 amb el 2-4. En els últims vint minuts de la segona part, el Barça va perdre un títol que tenia a la butxaca al no poder contrarestar el joc i els gols del València. Igoa, en el 76, marcava el 3-4 i un minut després Pasieguito aconseguia l'empat. Al final del temps reglamentari el marcador reflectia un espectacular 4-4.
La pròrroga sols va tindre color blanc, el València, va marcar tres gols, gràcies a un fantàstic Igoa, autor de dos dianes, en els minuts 95 i 110 i altre de Fuertes a poc del final.
Pérez, Díaz, Monzó, Santacatalina, Puchades, Pasieguito, Igoa, Giraldós, Mena, Asensi i Fuertes, entrenats per Jacinto Quincoces, li van donar la seua primera i única Copa Eva Duarte als de Mestalla.
Ara, aprofitant la proximitat del seu centenari, seria un bon moment per la revisió del palmarés valencianista i per a comptabilitzar dins d'ell este trofeu «Maria Eva Duarte de Perón», última competició de caràcter oficial predecessora de l'actual Supercopa d'Espanya.
