L’inici d’un any nou és un moment recurrent per a plantejar una llistat de les millors intencions possibles, esmenes a la totalitat de l’excés de pes o tractar d’aconseguir complir antics reptes personals sempre pendents. En eixe sentit l’inici de 2017 és una bona ocasió per a reivindicar un fruit d’arrels ancestrals com és la garrofa, que ofereix usos variats, econòmics i poc aprofitats en l’actualitat que suposen un exemple de resistència en moments crítics de la vida.
L’olivera, l’ametler i la garrofera són els Bee Gees de la cultura mediterrània. L’oli que aporta el primer del trio és la base de tot i un pilar de la dieta més famosa de l’Europa occidental des que els romans expandiren, a ritme de galera, el seu ús gastronòmic i medicinal al llarg dels dominis de l’Imperi. L’ametla, originària de Mesopotàmia i Persia, també va ser propagada en primera instància pels romans. El seu aprofitament continua ben present en productes de llarga tradició alacantina com el torró, un símbol del Nadal que té les arrels en el temps d’Al-Àndalus i la gastronomia del nord d’África. La garrofera, també originària del sud-oest d’Àsia, és com el Maurice Gibb del trio, el menor dels germans que inundaren les pistes de ball amb 'Stayin’ Alive'. Com el menut dels Bee Gees, tristament desaparegut en 2003, el fruit fosc i allargat de la garrofera quasi s’ha perdut en l’oblit. Durant el període de la Guerra Civil espanyola i la seua dramàtica postguerra, quan tot s’aprofitava i res es llançava al fem, la garrofa era un dels complements bàsics de l’escàs menú dels humans i també dels animals que es criaven a casa, com els conills. Les baines servien com a joguines per als més menuts, que s’entretenien amb el so de les llavors de l’interior que recordaven amb el seu moviment rítmic un sonall infantil.
Propietats i usos
Ahir, hui i sempre la garrofera ofereix propietats i usos que la fan quasi tan important com els seus parents l’olivera i l’ametler. Del seu fruit s’obté una farina naturalment dolça, sense necessitat d’afegir res, que serveix de base per a produir dolços, aperitius salats i en especial un saludable xocolate. La garrofa té un percentatge de grassa molt més reduït que el cacau, un fet a tindre molt present després dels abundants “menjarots” que acumulem amb les festes més calòriques de l’any. És un fruit ric en vitamina D, potassi, magnesi, fòsfor, ferro o calci entre altres complements. A més és un aliment apte per a celíacs perquè no conté gluten. També s’aprofita en la producció farmacèutica, en aplicacions cosmètiques i s’utilitza per aromatitzar alguna cervesa artesana.
