X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Els últims Jedi

Aquells cavallers que van donar tot a canvi de res, els que et recomfortaven amb l'ingrat món del futbol. Els que eren capaços de dibuixar-te un somriure o de causar-te una admiració que cada vegada hiverna més profundament en este invent que s'han obstinat en mercantilizar fins que maten a la gallina dels ous d'or. 

19/12/2017 - 

VALÈNCIA. Em van a perdonar que m'isca de l'actualitat pura i dura. De si la plantilla és curta o llarga, o de si haguera llevat abans a Pereira que a Nacho Gil en Ipurúa. Hui tot açò ho vaig a deixar arrere perquè crec que he de centrar-me en altres aspectes.

Crec que he de parlar de valencianisme. De valencianisme pur en essència des de la seua arrel. Crec que hem d'ajudar a fer créixer el relat històric perquè siga just amb aquelles persones que han construït la història d'aquest club des de vessants diferents.

D'un any a esta part l'ànima de la ratapenada no fa més que rebre colps durs. D'una magnitud incalculable, perquè s'estan perdent referents a nivell social. Si ja és poc edificant per al pes de la història d'esta entitat estar en mans de gent arribada per a fer negoci i amb poca valoració del que suposa l'amor a una causa (recorden la frase de Murthy en l'assemblea: "El sentiment no va salvar este club, van ser els diners de Meriton"), més trist és encara perdre referents.

Aquells cavallers que van donar tot a canvi de res, els que et recomfortaven amb l'ingrat món del futbol (que és el que et sembla quan ho tastes per dins). Els que eren capaços de dibuixar-te un somriure o de causar-te una admiració que cada vegada hiverna més profundament en este invent que s'han obstinat en mercantilizar fins que maten a la gallina dels ous d'or. 

Com si foren  Jedis de la saga Star Wars (ara novament de moda després de l'episodi VIII), el valencianisme ha perdut autèntics mestres en expandir la seua llavor, cuidar-la i sublimar-la com ningú ha sigut capaç de fer. Queda la gent del carrer, vindran uns altres. Però de moment, el context i la situació el vessant social ha sumat massa baixes en el cor de la seua gent.

En pràcticament un any ens han deixat Jorge Iranzo, Jesús Barrachina, Jaume Ortí i el diumenge se'ns va anar Pepe Vaello. Ha de ser que allà a dalt es gaudeix més el valencianisme perquè costa creure que hi haja un mínim motiu perquè cap d´estos quatre ja no estiga ací. Costa fer-se a la idea que en la pròxima presentació d'un llibre o d'una exposició històrica no estarà Pepe Vaello per a -només amb la seua presència- portar a gal·la com si la més preuada de les joies fóra el seu valencianisme. Es fa dur ja no veure a Jorge Iranzo en cada desplaçament amb eixa tranquil·litat amb la qual et deia la seua sempitern "hoy, de tres para arriba". Crema per dins saber que no tornaràs a escoltar eixes històries que Jesús Barrachina sabia explicar com ningú de quan anava a pressionar a la RFEF en el tema arbitral o de quan anava als sorteigs de la Champions a Suïssa. I deixa un buit en l'ànima impossible d'omplir cridar a eixe número de telèfon al que sabies que Jaume sempre anava a contestar i en el qual sabies que mai anaves a trobar un "no". Massa colps, i massa junts. Massa seguits.

Ja he dit que hi ha uns altres. I no seran millors ni pitjors, seran diferents. Ens estem quedant sense referents que acaronen la història d´esta entitat i vetlen per ella. Estem quedant-nos sense Jedis del valencianisme.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email