ALICANTE. El 10 de febrer de 1924 el Club Natació Alacant (CNA) es proclamava campió d’una competició entre els principals clubs de futbol de l’actual Comunitat Valenciana i Múrcia, anomenada Campionat de Llevant. Era el primer gran triomf d’un club alacantí en un esport que es practicava en la ciutat des de 1903 gràcies a José Muñoz Gomis, el seu introductor.
El CNA comptava amb molt pocs anys de vida, ja que s’havia fundat el 3 d’agost de 1919 per un grapat d’entusiastes de la natació, comandats per Casimiro de la Viña, paradigma de l’sportman de l’època. En poc de temps esdevingué un club multiesportiu i els seus socis, a més de la natació, practicaren l’atletisme i el futbol. El feu del Natació era el camp de la Florida, construït per la família De la Viña, la inauguració del qual en gener de 1919 va donar un impuls definitiu al futbol alacantí. Eixe mateix any va sorgir la Federació Llevantina de Clubs de Foot-Ball, de la que el CNA va ser un dels fundadors i que va tindre la primera seu a Alacant.
El Natació molt prompte es va convertir en el club més important de la ciutat, prenent el relleu del desaparegut Lucentum FC. Gràcies al CNA els alacantins van poder disfrutar de partits de gran nivell en la Florida, amb equips com ara el Real Madrid, Racing Club de Madrid, Real Unión Club, Racing Club de Santander, Sevilla FC… o fins i tot internacionals com el Nuselský SK, TV 1860 Fürth, FK Viktoria Žižkov o FK Meteor. Els blanc-i-blaus no van tardar en participar en la competició oficial organitzada per la Federació Llevantina, el Campionat de Llevant, que disputaren des de la temporada 1919-20.
Però la gran eclosió del Natació va tindre lloc en la temporada 1923-24, quan ja comptaven amb 1.000 socis, una quantitat considerable en l’època. El Campionat del grup A (màxima categoría) estava estructurat en dos seccions: la nord (Castelló i València) i la sud (Alacant i Múrcia). Els nadadors, en la seua secció, van aconseguir els resultats següents:
21/10/1923. Real Murcia 1 – CNA 2
28/10/1923. Cartagena FC 4 – CNA 0
25/11/1923. Reial Alcodiam 1 – CNA 2
16/12/1923. CNA 2 – Real Murcia 1
6/1/1924. CNA – Reial Alcodiam. No disputat. Els alcoians van cedir els 2 punts als nadadors (esta pràctica era habitual en aquells anys).
20/1/1923. CNA 1 – Cartagena FC 0
Amb 5 victòries i una única derrota el CNA es va proclamar campió de la secció sud i jugaria la final a doble partit amb el poderós Gimnàstic FC de València, campió del nord, que havia superat equips com el València FC, Llevant FC o CD Castelló. El partit d’anada es va disputar el 3 de febrer en un camp de la Florida ple, amb presència de centenars d’aficionats desplaçats des de València per a animar els blaugranes. Els alacantins, que jugaren sense dos dels seus titulars, es van imposar 2-0 amb gols de Ramonzuelo i Albaladejo. El partit de tornada, una setmana després, va causar gran expectació a València, tal com narrava la crònica d’El Día:
Jamás, desde que existe el fútbol en la región levantina, habíase conocido una espectación semejante a la que ha despertado este final del campeonato levantino entre el Gimnástico valenciano y el Natación de Alicante.
Valencia ofrecía un aspecto animadísimo. Por calles, cafés, hoteles, por todas partes, había grupos de aficionados que de todos los pueblos de la región se habían congregado en Valencia ávidos de presenciar esta épica lucha en que había de disputarse el título honrosísimo de campeón de la región y la eminente prerrogativa de luchar luego con el Real Madrid, segundo escalafón hacia la anhelada cima del campeonato español.
L’Stadium Valencià estava ple de gom a gom, amb 15.000 espectadors, entre els que hi havia 1.000 alacantins i 5.000 socis del València FC, que tenia molt bones relacions amb el Natació. Tot i que va marcar primer Arróniz per al Gimnàstic, els blanc-i-blaus van anotar 2 gols, obra de Ramonzuelo i Devesa, i van aconseguir la victòria. L’onze nadador va ser el mateix en els dos partits: Blau; Torregrosa, Samper; Miralles, Such, De la Viña; Sagi, Ramonzuelo, Albaladejo, Devesa i Daniel. Quan va acabar el partit, el públic es va llançar al camp i, entre visques a Alacant i al Club Natació, van portar al be als campions primer a la seu del València i després a l’hotel Ripalda, on s’allotjaven. Allí milers d’aficionats van fer que l’equip alacantí saludara des del balcó.
Els campions arribaren a Alacant en tren a les 10 de la nit del dia 11. En l’estació els esperava una multitud, l’alcalde, la Banda Municipal i representants del Reial Club de Regates, Agrupació Pugilística, Hèrcules FC i Alacant FC amb estandards de les seues societats. Des d’allí, la comitiva, amb els 11 jugadors al be, va anar a la Maison Dorée, seu del club. Com a curiositat, el partit de la Florida va ser gravat i es va projectar en el Teatre Nou el 14 de febrer.
El campió territorial es guanyava la participació en el Campionat d’Espanya, la competició més important de l’època i on mai havia estat present un equip alacantí. El CNA seria un dels 10 classificats i va accedir directament als quarts de final, on s’enfrontaria al Real Madrid. Els campions del Centre es van desfer dels nadadors sense dificultats (4-0 en el camp de la Ciudad Lineal i 2-3 en la Florida) i serien finalistes del torneig, que va ser conquistat pel Real Unión Club d’Irun.
Després de la gesta de 1924, el club de Casimiro de la Viña no va tornar a ser el mateix. Un polèmic partit contra el València en desembre de 1925 va fer que la Federació Valenciana sancionara durament el club alacantí i, en gener de 1926, l’expulsara del seu organisme. Malgrat la seua desaparició en 1927, els colors i l’escut del Natació encara romanen vius en l’Hèrcules, que els va adoptar en 1928 i 1932 respectivament.
Josep Miquel Garcia Martín
Historiador. Comissió del Centenari de l’Hèrcules CF
@josepmgarciam i @futbolantic