Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión

Agarrant-se al futbol

30/09/2019 - 

VALÈNCIA. No queda altra. El futbol. Que entre la piloteta. Que el debat siga més les aportacions de Maxi que la gestió de Meriton, per ficar un exemple. I potser estem en el bon camí. Perquè l'urugaià ja comença a donar un bon rendiment. Dos gols al Getafe i una demostració de com ha de jugar un davanter centre a Bilbao el dissabte són bona mostra de tornar a parlar de sistemes, d'aportacions determinades de jugadors i raonar si juguen tres o quatre al centre del camp. Igual els seus gustos són diferents als meus, estimat lector, però no deixa de ser una repetició sistemàtica allò de Meriton bla, Meriton bla. Les societats anònimes, amics. Aquelles cues venent accions i tindre vacances d'estiu pagades. La mala gestió local. Ja saben tota la història perquè l'han sentida moltes voltes. Millor parlar de Ferran i Cheryshev. O de l'absència de Guedes, en estat de reconstrucció esportiva, desitjant que torne amb força i ser determinant. 

Però Maxi ens trau el somriure. Sang calenta, de les que agraden en Mestalla. Genètica de gol. I això tan literari com dir que no té por a ningú. Com si al futbol fora possible jugar amb por. Pot poder-te l'ambient o la tensió del partit, però por no crec que es tinga al futbol d'èlit. 

No és fàcil refer-se després de la destitució de l'entrenador. I si tenia tanta influència en gran part del vestuari i ha guanyat un títol, més difícil encara. Però Celades va mostrant, poc a poc, la seua idea de joc. És de veres que contra el Getafe va perdre contra el plantejament de Bordalás i la opinió pública de vindre amb tots els dubtes del món, per la seua inexsistent experiència en dirigir en grans lligues. També es dubtava de Marcelino al no haver dirigit en Champions. Sempre els inquilins de la banqueta porten el dubte instal·lat als muscles, com els pirates amb els lloros. Va en el jornal. 

Per sort, el calendari ve apretadet. I no tindrem distraccions de mobilitzacions populars plenes de fantasia per llevar a Meriton del capdavant del Valencia CF. Ni sentir ximpleries de segrest i paraules rimbombants semblants i exagerades. La pilota. Sempre la pilota. La que no es taca. La que sembla que Kang In té un idili amb ella. La que Soler estarà desitjant acariciar novament. Els més vells de la casa recordaran una cançó de Luis Eduardo Aute nomenada "Cine, cine". Canviem la lletra i cantem amb alegria "Futbol, futbol, futbol, futbol, més futbol per favor, que tot en la vida es futbol i els somnis, futbol són".

Però, clar, vosté pot fer el que considere. Jo ja tinc el pitet preparat per al partit de Champions que visita Mestalla un històric, l'Ajax. Benvinguts i gràcies per obrir-me novament la porta.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email