Algú ha de dir no  

VALÈNCIA. Poquet a poquet, de manera imperceptible, el món del futbol s'està encarnant en aquelles caricatures de finals del XIX i principis del XX. El porc amb barret de copa i frac que reflectia a capitalistes cometent tota classe de barbaritats per diners.

No hi ha món com el futbol més desalmat. Qualsevol cosa és tolerada ja per pasta. Eixa mentalitat d'accionistes d'un banc es sobreposa a la vella pose d'aficionat. Escoltes parlar, i tot és diners. Menysprees un títol perquè no dóna diners. Jugues una competició i no valores lo que guanyes al camp, sinó lo que et donen per estar. Fitxes a un jugador i la primera apreciació és mesurar per quant ho vas a poder vendre si ix bo...

En les pàgines dels diaris esportius es parla més de diners que en la premsa econòmica. I com el bitllet ho justifica tot, allà va el futbol, a participar en la festa propagandística de règims totalitaris. Criminals. A que assassins d'estat es facen la foto per a legitimar-se de cara a l'exterior. I s'aplaudeix perquè dóna diners.

Ajudar a un criminal a blanquejar la seua imatge perquè et paga molt té un nom.

En lo de la Supercopa, Rubiales ha venut la seua ànima per una qüestió merament política, desesperat en parar la sagnia que està patint una Federació que ha perdut la meitat dels seus ingressos, estant la seua reelecció penjant d'un fil en les pròximes eleccions, per açò poc importa ser el convidat de personatges que decapiten a xiquets, homes i dones en places públiques. Que desfan en àcid a crítics u opositors. On ser dona és poc menys que una incapacitat, i gai un delicte. De senyors que estan cometent crims de guerra a Iemen.

Vas a un lloc on fins i tot la UEFA aconsella no anar, on alemanys, anglesos i francesos es neguen a posar un peu. Prestes la teua imatge a un règim obsessionat en vendre una cara amable, decidit a endinsar-se en el futbol per a tal fi sense que ningú, excepte italians i la RFEF, haja volgut entrar en el seu joc.

I ho fas muntat en una competició bastarda, inventada sobre la marxa, on la seua intrahistoria és una pura falta de respecte al València. I a la pròpia intel·ligència. Cercenant drets adquirits en una componenda política apadrinada des del mateix govern e inspirada per motius empresarials. Un home que va començar atacant a Tebas per a acabar convertit en ell. Que es nega a autoritzar un partit a Miami, a Miami, al·legant valors i morals, i ara et porta a una de les dictadures més sanguinàries que existeixen sobre la terra.

Per què defenses al Girona i no al València? És curiós que el campió de la principal competició que organitza la Federació siga vexat d'eixa manera. Tant com la nul·la capacitat de defensa que mostra el club. Tractant-te com decorat per a un sainet com este. I damunt sent el pitjor pagat en tal atrocitat. Res de respecte ha eixit d'una Federació que ahir encara va tindre la cara d'orinar-se en tu.

Tot lo que envolta a la Supercopa convida a la seua renúncia. Les formes, el format, la seu, el repartiment... Ja va sent hora que algú comence a atrevir-se a dir que no. A que els diners deixen de ser l'excusa per a justificar-ho tot. I menys, si eixos diners estan tacats de sang. De la sang d'innocents, i d'altres que viuen subjugats a un Estat que utilitza el terror com arma de cohesió social i que posa preus a estos esdeveniments prou prohibitius com per a que només puguen accedir a ells les elits del règim.

No tot val, encara que et vulgues convèncer de lo contrari, per pur mercantilisme. Els valors són per a moments així, no per a vendre bufandes. I la dignitat per a fer-se respectar davant tal atropellament, no per a acoquinar a aficionats indefensos