Bankia penja els guants

VALÈNCIA. Mai és bon moment per a dir adéu. I menys al trinquet. Però, una de les grans figures de la dècada, motor indiscutible de la pilota professional en l'última era, és conscient que té les hores comptades. Han sigut molts els campionats, les partides, les finals. Incontables les vesprades de coixinets per l'aire, aplaudiments atronadors i quinzes per al record. I sempre ha estat allí, present. Tanmateix, els temps canvien. Han aterrat èpoques de fusions, absorcions i integracions. I ara toca acomiadar-se. Serà amb l'escala buida i la canxa en silenci, però amb el reconeixement d'haver prestat un servei transcendental en la modernització d'un joc mil·lenari, l'esport dels valencians. Bankia penja els guants.

El nom de l’entitat financera, fusionada ja amb CaixaBank, desapareixerà, amb sigil i discreció, de les partides i les samarretes dels pilotaris els pròxims dies. Les pròximes hores. De fet, és molt probable que l'actual Lliga Bankia d'escala i corda i la Lliga Bankia de raspall, en plena fase de semifinals, es rebategen de sobte de cara a les finals. Més del mateix ocorrerà amb la Lliga Bankia d'Elit de Raspall Femení, recentment començada. Un desenllaç fred, sense un gram de romanticisme, per al promotor i mantenidor d'importants innovacions en la pilota. Com si l'extensa trajectòria d'una peça clau per al trinquet es tancara amb una pilota que trenca i no amb un colp guanyador.

Perquè si bé és cert que la pilota actual no s'entén, des del punt de vista esportiu, sense la revolució que va suposar Paco Cabanes "El Genovés", també ho és que, des de la perspectiva de la gestió, res haguera estat igual sense el suport de Bankia, una herència del camí recorregut pels seus avantpassats. I és que, com tota bona figura de la vaqueta, el banc prové (provenia) d'una nissaga fortament arrelada a les muralles del trinquet: Bancaixa.

En este sentit, el palmarés està ahí. I les dades no es poden discutir, només comprovar. Per a fer-ho caldrà viatjar en el temps fins a principis dels anys 90. Durant la presidència de José María Simó, aficionat entregat i fidel al trinquet, espectador inesperat de les partides del dia a dia, l'extinta Bancaixa va ser part fonamental en la creació del Circuit Bancaixa, l'actual Lliga Bankia. Aquell novedós torneig va suposar una transformació profunda, un canvi en la mentalitat de tots els estaments de la pilota. Per primera vegada allò important era la competició i no la travessa del dia a dia. El Circuit, que es va anomenar així per diferenciar-lo dels campionats d’altres esports (com la Lliga de futbol) i perquè tenia com a objectiu recórrer tot el territori valencià, es va estrenar en la temporada 1991/1992. Els germans Sarasol va ser els primers en alçar el títol de campions. Un èxit rotund. Un abans i un després.

A continuació, en 1993, Bancaixa va fusionar-se amb la Caja de Ahorros de Sagunto, presidida per Pepe Cataluña, altre reconegut apassionat de la pilota (actual president de la Fundació per la Pilota Valenciana). D'aquell matrimoni financer va nàixer la joia de la corona, l'inconfusible mà a mà. La caixa de Sagunt patrocinava en aquells moments el campionat Individual d'escala i corda (es disputava des dels anys 80) i, segons diuen els que hi van estar allí, quan es va pactar la fusió entre Bancaixa i la Caja de Ahorros de Sagunto una de les condicions per a signar l'acord va ser que la nova Bancaixa impulsara l'Individual, la competició més emblemàtica del trinquet. Ni es va discutir.

Poc després, en 1995, l'any en què El Genovés immortalitzava aquella final contra Álvaro a Sagunt, des de Bancaixa es va donar suport a l'exposició "El punt dins del moviment", obra de l'artista Manolo Boix. Un estudi profund envers la pilota valenciana mitjançant l'escultura i la pintura. D'aquella reflexió plàstica van sorgir les famoses mans que ara encara decoren l'entrada a la seu de Bankia a València i Castelló. Aquells dits de bronze es van adaptar al format trofeu i van convertir-se en el premi per als grans campions de la pilota. Una icona. Un reconeixement preuat i desitjat per qualsevol jugador. També diuen, els que ho han vist, que les mans de Boix tenen un lloc privilegiat al despatx del fins ara president de Bankia i ara de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, altre aficionat a la pilota a mà que no s'hi ha resistit als encants de Pelayo.

Van ser els fonaments d’una llarg i dolç període. Més de 20 anys va lluir el nom de Bancaixa sobre les lloses en les grans cites de la pilota, com un element més de l’escenari sobre el que jugadors com Álvaro o Waldo regalaven moments inoblidables. Tanmateix, després de la crisi econòmica i totes les seues derivades, l’arribada de Bankia a conseqüència de la fusió de l'entitat valenciana amb Caja Madrid va ser, al principi, un terratrèmol. Els canvis, malgrat tot, no van ser un obstacle per mantenir l'aposta per la pilota. En quan es va poder convéncer alguns dirigents més escèptics del fet que el trinquet havia de seguir sent l'hàbitat natural de la nova entitat, es va decidir introduir la nova marca de manera progressiva. Així, en 2015, Bankia va entrar com a patrocinador en el campionat Individual. Un any després, en 2016, ho va fer en les semifinals de la Lliga, l'antic Circuit.

Eren dies convulsos per a la pilota, amb la desintegració de l'empresa ValNet com a gestora del món professional i amb la Federació de la Pilota Valenciana responsabilitzant-se, de manera provisional, de les nòmines dels jugadors. Però, Bankia no va voler eixir del trinquet. En 2018, ja amb la nova Fundació per la Pilota Valenciana al capdavant de les competicions d'elit, el banc va entrar de cap en l'Individual i la Lliga, una realitat que es va ampliar en 2019 amb el suport a la pilota femenina. Per primera vegada, la Lliga de raspall femení i l'Individual femení rebien l'atenció d'un gran patrocinador. Una empenta que no només ha estat econòmica, sinó que també ha suposat la creació de nous espais mediàtics amb la idea de potenciar i renovar la imatge d'un esport que, encara un desconegut per a molts, no li queda altra que tractar d'entrar per l'ull.

Fins hui. Moment d'acomiadar-se del trinquet, sempre afectuós amb les seues figures, amb les seues llegendes. I mentre els focus apunten Puchol II, De la Vega, Tonet IV, Marrahí, Victoria o Ana en els instants decisius de la Lliga, Bankia, com eixe company solidari i agraït que no ha donat cap pilota per perduda i ha sabut jugar per al company, penjarà definitivament els guants. Seu és el triomf d'haver fet un poc més gran la pilota.

I al vestidor, preparant-se les mans i ajustant-se la faixa roja, està CaixaBank. La nova esperança del trinquet. És el seu moment. En ella estan dipositades gran part de les il·lusions i les aspiracions de la pilota professional. Un nou jugador per a una nova partida. Una nova marca per a una nova era. Les seues victòries seran les de tots. I que la vaqueta no pare de rodar.