Reiniciar el Llevant

VALÈNCIA. Guanyar i reiniciar. Vitòria-Gasteiz ha de ser el punt d’inflexió, quant a resultats. Vigo ho fon quant a intensitat, futbol i actitud. Faltà pegada, encert i un punt de fortuna. Amb treball són coses que tornen. Una victòria aücarà tot fantasma. No volem rebre al Barça a cinc punts del descens. Per res del món. No volem especulacions ni haver de pensar en golaveratges. Necessitem 41 punts per a començar a pensar en el futur. Per a que els xicons de la pedrera tinguen oportunitats de demostrar la seua vàlua. S’ho han guanyat. Com a poc, s’ho han guanyat més que cinc o sis dels jugadors de la primera plantilla que esperem que no estiguen l’any que ve. Hi han decisions futbolístiques que posen per davant el factor tècnic; però la professionalitat i el compromís són essencials per a un equip. A sovint més que cap altra variable. El Llevant ha de tornar ad açò i als contractes curts, per objectius. S’han d’acabar per a sempre les jubilacions daurades. I els futbolistes que no aguanten 50 minuts a un ritme competitiu. No ens queda més remei que bregar amb les elevades expectatives de qualsevol amb ínfules i amb la problemàtica afectació d’açò al conjunt. Hem de conviure amb la negociació permanent i l’inflacionat món dels representants i les fitxes, però com a mínim el compromís i la professionalitat han de ser irreprotxables.

Per a poder posar tot açò damunt la taula cal una victòria, 41 punts, eixa tranquil·litat. Hi han molts noms propis i la necessitat d’una regeneració amb gent de la casa. Aguarden amb tota la fam del món Cárdenas, Pepelu, Pablo Martínez, Blesa, Cantero, Molina, Herrero, Joan, Joseda, Ferni, Giorgi, Sevikyan… Alguns poden pegar el bot i quedar-se, uns altres tindre oportunitats puntuals… Hi ha gent amb vàlua en l’actual plantilla, per descomptat. S’ha de fer una tria quirúrgica. Fer un esforç per mantindre als millors, als més compromesos. Compensar veterania i joventut. S’ha de seguir un criteri estrictament futbolístic –com no fer-ho?– però el creiximent del club passa necessàriament per reimpulsar uns valors respecte a la planificació deportiva i a la confecció de la plantilla que s’han perdut en els últims anys.

El Llevant, a espentes i redolons, ha anat desplegant una identitat futbolística, amb el segell inequívoc de Paco López, que ha xocat frontalment amb la gestió contractual, econòmica i fins i tot emocional que s’ha fet de la plantilla. Eixe Llevant ambiciós, amb bon futbol, que hem vist en tants partits, que ens ha regalat moments inoblidables en els últims anys, no ha tingut mai continuïtat, no ha pogut fer gala en cap moment de la virtut de la regularitat. Per a corregir-ho s’ha de consolidar un perfil de futboliste amb fam de créixer, junt al Llevant, de fer història, de ser feliç en Orriols, d’estar compromés amb este escut, de tindre la identitat granota enfeltrida en la pell.

Són només algunes de les coordenades sobre les quals podria orbitar el futur del primer equip, que és la pedra angular sobre la qual pot i ha de créixer tot el club. És fàcil de dir i difícil de fer, lògicament. Però si volem conquistar el futur, cal reiniciar el Llevant UD.