Desil·lusió històrica

VALÈNCIA. Paco López s’enfronta a un dels seus equips fetitxe. S’ha vist les cares huit voltes davant del Barça i ha obtingut tres victòries. Amb López en el banc, de fet, els culers només han guanyat una volta en Orriols. Ara venen amb la Lliga en joc, més calenta que mai. Un triomf granota podria deixar-los, si Atlètic i Madrid fan els deures, a cinc i tres punts per baix, a falta de dos jornades, xifres que s’antoixen definitives. Una victòria dels de Messi, ben al contrari, podria posar-los al capdavant de la taula, si els matalafers no resolen amb èxit el complicat duel davant la Real i els florentinistes punxen en Granada. Curiós: el Llevant que tornà l’emoció al campionat, en arrapar quatre punts seguits als del Cholo Simeone, podria posar-li ara la lliga en safata.

Però. 

Hi han possibilitats reals que este Llevant guanye a un Barça que es juga la lliga? Hi ha qui diu que la falta d’actitud de molts dels últims deu partits, es curarà de colp ara, amb un dels rivals més mediàtics enfront i amb tota l’emoció de medir-se a un gran. Cert és que el Llevant enguany ha tret quatre punts davant l’Atlètic i ha guanyat en el Di Stéfano. Cert també que era un altre Llevant molt distint: capaç de suplir amb coratge les carències habituals, d’activar un plus d’intensitat, d’anar al 110% en cada baló, de tindre fe i constància, de disciplinar-se, de donar-ho tot.

A falta de Barça, Getafe i Cadis, el Llevant enguany ha perdut els sis punts només davant de Sevilla i Vila-real; no ha guanyat tampoc a Alavés, Granada i Valladolid; i ha sumat a soles un punt davant Athletic, Elx, Celta i Osca. Es tracta d’un bon indicador de la irregularitat de la temporada. Ha deixat de guanyar, a més, 23 dels últims 30 punts en joc, des de que caigué en Copa; i catorze dels últims quinze, després de sumar d’a tres, de forma poc merescuda, en Ipurua. En algun moment Europa estigué en l’horitzó. Quan s’allunyà, es plantejà quedar entre els deu primers. I per davant del València, un fet inèdit fins ara. La desil·lusió ho envaïx tot pel desastrós final de lliga, una ratxa que dura ja més de dos mesos. Ni tan sols la permanència matemàtica està encara feta. I no ho estarà encara després d’esta jornada si perd el Llevant i guanyen Alabés, Valladolid i Osca. Quasi impossible, sí… però no per això menys terrible.

En unes altres circumstàncies la visita del Barça a Orriols sol ser sinònim de bon joc, intensitat, gols i emocions. Amb l’actual estat anímic del llevantinisme molts granotes se’n foten del partit i del resultat, o el miren de gaidó, i només tenen ganes en realitat que acabe esta temporada tan agredolça (a ser possible amb la secció de futbol-sala campiona i les xiques en Champions) per a deixar passar l’estiu –la distància és l’oblit– i poder tornar a il·lusionar-se.