No para. L'Associació Cultural Socarrats no para i malgrat que acaba de complir 30 anys es podria dir que les persones que formen part d'esta 'gran família' continuen treballant amb la mateixa il·lusió amb la qual van arrancar esta iniciativa cultural i reivindicativa a Vila-real. Corria l'any 1994, i d'una manera molt modesta va començar a prendre forma la idea de constituir una entitat que fora una ferramenta amb la qual ficar en marxa activitats que fomentaren la nostra cultura i la nostra entitat com a poble. No cal passar per alt que quan comencen les primeres reunions “no hi havia cap col·lectiu que fora eminentment cultural i laic”. Així ho ha recordat en nombroses ocasions Vicent Cerdà, el que fora el primer president de Socarrats.

La primera senya d'identitat està en el propi nom de l'entitat, que rememora la desfeta que va patir Vila-real en la Guerra de Successió, amb la invasió de les tropes borbòniques el 12 de gener de 1706, que va provocar la crema de la ciutat.

La realitat social del municipi fa 30 anys dona la raó a la necessitat de posar en marxa una entitat com Socarrats, i és que no era molta la gent que a Vila-real coneixia uns fets tan dramatics com els succeïts en 1706 a pesar que van marcar d'una manera rellevant el futur de la ciutat. Ull, van morir 253 veïns, a més dels molts que van quedar malferits.

I sense seu, sense ajudes econòmiques de cap mena i amb molt pocs associats arranca la seua marxa. Això sí, amb les idees sempre clares. I entre eixes idees clares estava la de donar a conéixer a la gent el que feien. Per a combatre precisament el que alguns maliciosament deien que feien, programaven les seues activitats, les seues excursions, les seues xarrades, els seus concerts i les seues conferències totalment obertes als veïns. D'esta manera també van aconseguir començar a captar socis, i tres dècades després ja superen el centenar.

És de justícia esmentar el suport que des dels seus inicis han tingut per part d’Acció Cultural del País Valencià, imprescindible per la dificultat que durant anys i anys han tingut per a rebre algun tipus de subvenció econòmica.

Però Socarrats no s'ha quedat circumscrit als límits del terme municipal de Vila-real. Amb vocació d'arribar a totes les comarques valencianes, han organitzat tota la seua activitat de manera oberta amb la finalitat d’ajudar a enriquir el coneixement i l'apropament al patrimoni cultural, artístic, social. “Socarrats treballem els aspectes de la cultura que ens fan créixer com a poble, com a país. La llengua és la senya d'identitat dels valencians; el català parlat al País Valencià continua el camí esforçat cap a la normalització i el prestigi que l'avala la història”, segons reconeixen en els seus documents fundacionals. I és que l'objectiu està hui igual de clar que fa 30 anys: "Socarrats fa seus, com a objectius importants, la reivindicació de l’ús social, cultural i institucional del valencià, com també la defensa del patrimoni. Concebem un País Valencià des de la normalitat lingüística i des de l’interés per prestigiar la cultura i la història”.

Cal fer dos mencions especials en la trajectòria de l'entitat. En primer lloc, l'organització de la Marxa Cívica que commemora cada any els fets del 12 de gener de 1706. I en segon lloc, el premi que van crear i que porta el nom de Socarrat Major. S’atorga anualment a una persona, grup o institució que s’ha caracteritzat per la defensa i la difusió de la llengua i la cultura del país. Vicent Pitarch Almela va ser el primer a rebre-ho, i després d'ell han distingit a altres persones de la talla de Raimon, Isabel-Clara Simó, Enric Arenós, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Vicent Usó. Precisament Usó narra en la Revista Font el moment que va marcar un punt i apart en relació al guardó i que no és un altre que la concessió del premi a Enric Valor en 1997: “El gramàtic, que comptava ja amb 86 anys i que faltaria l’any que marcava la fi del segle, va rebre l’expedició de membres de Socarrats al seu pis de la Gran Via de València i va acceptar de seguida. El dia del sopar, va rebre el guardó emocionat de mans del president, Josep Vicent Cerdà, al so de la Muixeranga, entre els aplaudiments d’un públic que li manifestava així la seua devoció i el seu agraïment per la ingent tasca en favor de la literatura i la llengua dels valencians. Va ser un acte senzill, però que va marcar de manera contundent el futur tant de Socarrats com del premi”.

I el premi, que contínua donant alegries a l’entitat, tornarà a ser notícia esta setmana perquè este divendres la companyia L’Horta Teatre, premi Socarrat Major 2025, com a acte previ al lliurament del guardó oferirà una representació de L’últim ball, de Carles Alberola. L’import de la representació ha sigut assumit íntegrament per l’associació i el total de la recaptació de les entrades serà donat a les companyies d’arts escèniques de l’Horta Sud, per a ajudar-les a refer-se i que puguen continuar per molts anys oferint-nos espectacles de qualitat i en valencià. És així com fa camí Socarrats, treballant. Des del primer moment, fins a dia de hui.