El 10 de Soler

VALÈNCIA. Este estiu que està prop de finalitzar, segurament serà inoblidable per a Carlos Soler. En estos mesos, primerament va ser cridat per La Federació Espanyola per formar part de la “bombolla” paral·lela prèvia a la preparació de l'Eurocopa. Poc després va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics disputats a Tokio i ara forma part dels seleccionats absoluts que en estos dies estan jugant-se bona part de les aspiracions espanyoles de poder classificar-se per a la cita mundialista que es celebrarà a Qatar en el 2022. 

Fruit d'esta progressió en les diferents seleccions espanyoles, el passat dijous va debutar amb el combinat absolut, fent-ho com a titular, marcant l'únic gol dels de Luís Enrique contra Suècia i amb el número 10 a l’esquena.

I precisament de la relació entre el 10 i Carlos tracta esta columna. Afortunadament, durant esta pretemporada, el bo de Soler ha recuperat el dorsal que tants anys va portar jugant a  les categories inferiors del club. Sumant-se així als molts jugadors que, al llarg dels anys han portat la samarreta amb eixe mític número. Des de la campanya 1995-96, moment en el que es va assignar un  dorsal fixe a cada jugador, el 10 l'han lluït Fernando Gómez, Stefan Schwarz, Miguel Ángel Angulo, Juan Mata, Ever Banega, Dani Parejo (fins que va ser regalat al Vila-real) i en la part final de la passada campanya Chistian Oliva.

El fet de que a l'inici de la passada campanya el 10 quedarà sense propietari va ser producte, una vegada més, de l'erràtica gestió d'Anil Murthy. Qui li va negar a Soler la possibilitat de portar el número que desitjava. Trencant d'esta manera amb un dels codigs del vestuari. En eixe moment, es va fer menció a “motius empresarials” per justificar tan capritxosa decisió i tot feia pensar que el  destinatari escollit per la propietat per a lluir eixe número no era altre que Kang-in Lee, la pedra angular del projecte dissenyat per Meriton Holding Ltd per als de Mestalla. Paradoxes del destí, un estiu més tard, el jugador coreà ha sigut regalat al Mallorca. Una mostra més de la destarifada estratègia dels mandataris singapuresos. 

Ara, Carlos Soler, consolidat al onze inicial amb el seu número talismà a l'esquena ho té tot a favor per convertir-se en un dels jugadors destinat a ser un lider en el camp i un ídol per a l'afició. Pels valors que té i que representa, pel que significa mantindre la identitat i l'esència del valencianisme des de la pedrera al primer equip i molt més  en una època tan difícil per a l'entitat. El 10 del València ha de ser un dels pilars sobre el qual reconstruir el club a l'espera de millors temps per a tots. Que així siga