El drama del Mestalla

VALÈNCIA. La nefasta planificació esportiva perpetrada per Meriton Holding Ltd en la present temporada no només afecta al primer equip de l'entitat blanc-i-negra. Encara que, evidentment, l'atenció i la preocupació de l'afició valencianista es centra majoritàriament en l'actuació dels deixebles de Javi Gracia, no hauria d'ignorar-se la situació que pateix el seu filial, el València Mestalla, al subgrup tercer de la Segona Divisió B.

Fa unes temporades els Lato, Javi Jiménez, Eugeni, Sito, Rafa Mir, Nacho Vidal, Sivera o Jordi Sànchez, junt a la resta de jugadors entrenats per Curro Torres ens feren somiar amb un ascens a la categoria de plata del futbol estatal, una fita que no es va donar per només un gol. Des d'eixa exitosa campanya 2016-17, desgraciadament, la trajectòria del Mestalleta ha sigut de tot menys brillant. En més d'una temporada ha aconseguit la salvació en les últimes jornades. Però, res comparable a l'actual situació. Últims en la taula classificatòria, amb tan sols una victòria en tota la temporada.  Amb 11 punts dels 42 en joc, havent encaixat 22 gols i això sí, havent marcat 17, una xifra només superada per l'Eivissa, l'equip lider del grup.

Els punts sumats i tants gols encaixats, són uns registres que han condemnat a un equip extremadament jove, en el que per les necessitats s'han incorporat fins a tretze jugadors amb menys de vint anys, alguns encara en edat juvenil, per les convocatòries dels Yunus, Esquerdo, Koba o Guillem amb el primer equip. Tot un handicap quan s'ha de competir contra equips molt més fets i experimentats en una categoria tan dura com la 2B. Tan sols hem de recordar les eliminacions coperes davant equips d'esta divisió del Madrid i l'Atlético.

L'equip entrenat per Óscar Fernández ha patit una pèrdua del seu potencial obligat per la mala planificació del primer equip, que ha tingut que recórrer en nombroses ocasions per a completar les seues convocatòries als jugadors més destacats del filial, desarmant i quasi condemnant-lo a un descens que enguany és més dramàtic que mai, pel que suposa.

En estos moment del campionat, el Mestalleta és el pitjor filial dels 21 que juguen en la Segona B. Tota una paradoxa si tenim en compter la suposada aposta per la pedrera feta per Meriton. Però clar, si esta aposta i conseqüentment la seua planificació ve de la mà d'Anil Murthy, que podem esperar. Res positiu pot eixir d'un personatge tan fanfarró, com insensat, que en unes declaracions a 'Off the pitch', va assegurar que ell en persona havia escollit els huit jugadors de la pedrera que feren la passada pretemporada baix les ordres de Javi Gràcia. Este comentari, sorprenent i ridícul a parts iguals, ens dona una idea perfecta de en quines mans està la vesant esportiva del club.

Hem de posar-se a tremolar sí tenim en compter que, esta titella de Lim, de futbol no té ni la més remota idea. Vaja, com Sean Bai, altre nouvingut singapurès, nomenat flamant director de la Academia de Paterna, de qui no sabem si ja sap distingir un meló d'un baló.

El problema d'esta irresponsabilitat i d'esta falta de planificació, enguany, a més, té unes repercussions molt més negatives, ja que de cara a la propera temporada la categoria de bronze es reestructurarà. Amb la qual cosa el filial pot acabar la temporada baixant, no una, sino dos divisions. A més, la més que possible caiguda del Mestalla a la cinquena categoria del futbol provocaria un escaló massa gran entre el primer equip i el filial, el que complicaria moltíssim més la progressió i l'ascens de jugadors.

No sé que pensarien de tot açò els "Rino", Casanova, Peris o "Picolín", persones clau en la creació del CD Mestalla, el filial valencianista que durant molts anys va funcionar com un autentic viver del primer equip i que, fins i tot, es va guanyar el dret esportiu a jugar en Primera Divisió, la temporada 1951-52, convertint-se en el primer filial en aconseguir esta fita.