“El flaco”

VALÈNCIA. Al món del futbol hi han molt “flacos”, per als culés sempre serà Johan Cruyff, a l'Argentina el “flaco” amb majúscules és César Luís Menotti, però per als valencianistes, si hi ha un “flaco” este no és altre que Mauricio “el flaco” Pellegrino, un defensa central amb una dilatada carrera futbolística, primer com a jugador i actualment a les banquetes. Precisament, demà serà l'entrenador que dirigirà al CD Leganés en el partit que l'enfrontarà al València a Butarque. 

“El flaco” Pellegrino va començar la seua etapa professional en el Vélez Sarsfield argentí, on va guanyar nou títols. Va ser un jugador que va madurar a poc a poc i fins als 27 anys no va donar el pas de jugar a Europa. Ho va fer en 1999 en el Barça de Van Gaal. 

Una temporada després va posar rumb a València, on va triomfar baix les ordres d'Héctor Cúper i posteriorment amb Rafa Benítez. Amb el tècnic madrileny va engrandir encara més el seu palmarès, gràcies a la consecució de dos lligues i una Copa de la UEFA.

Una vegada finalitzada la seua estància a Mestalla, va fitxar pel Liverpool i finalitzà la seua carrera com a futbolísta, en la temporada 2005/2006, jugant en el Deportivo Alavés.

“El flaco” sempre va destacar pel seu caràcter assossegat, la seua veu pausada, la seua responsabilitat, professionalitat i per l'amor al futbol. Eixes característiques eren innates en ell, sempre va ser així, fins i tot de menut quan jugava en el modest equip de Leones, la seua localitat en la província de Còrdova a l'Argentina.

Els anys a les ordres de Rafa Benítez van estimular el seu desig de ser entrenador i una vegada penjades les botes, Pellegrino va començar la seua carrera a les banquetes. Els seus inicis estan units a la ciutat esportiva de Paterna, on, entre el 2006 i el 2008, va fer-se càrrec de la preparació d'equips al planter del València. Després d'estos any, va marxar al Liverpool com a segon entrenador de Benitez, a qui acompanyaria també como segundo en l'Inter de Milà. 

El seu debut com a primer entrenador va començar en l'estiu de 2012, quan se li va encomanar la missió de pilotar al València després de l'eixida d'Unai Emery. Una contundent derrota encaixada davant la Reial Societat a Mestalla, va posar fi a la seua etapa al capdavant del conjunt valencianista, quan l'equip ocupava la dotzena plaça de la classificació després de sumar cinc victòries, tres empats i sis derrotes en catorze jornades.

Eixa oportunitat, ara en la perspectiva que dona el pas del temps podem dir que li va arribar massa prompte. Tal vegada eixa va ser l'única errada comesa pel nostre protagonista qui no va saber dir-li no al somni d'entrenar al club en el que va viure algun dels seus millors moments com a jugador i també un dels més amarg després de fallar el penal que va significar perdre la final de la Lliga de Campions davant el Bayern de Munic. Un penal que es va convertir en una pena per a tot el valencianisme.