opinión pd / OPINIÓN
El 'lettering' esborronat de Gracia
EP
1/03/2021 -
VALÈNCIA. Tinc una neboda. Probablement, és el més prop que tindre això de la paternitat. La qual cosa no lleva que li vaja deixant, poc a poc, pindoletes de la meua experiència vital per a que les faça seues en un futur i que li valga per a no caure les vegades que ho ha fet el seu tio. Per coses de la vida, hem représ uns passejos setmanals que ordinàriament són mínim un però que poden ser més. I raonem de coses de la vida. Quasi sempre des del prisma i la visió d'una xiqueta de nou anys que ha viscut un confinament i que toca les pantalles més amb el dit que amb els botoms i que es sorprén al saber com funcionaven les cabines telefòniques. I l'altre dia me contava, amb tota la seua emoció que porten els nou anys, les manualitats que feia en classe i com havia aprés la lliçó de Naturals, Coneixement del Medi es diu ara, fent una sèrie de figures de paper que les desplegaves i te descobrien dins les respostes a les preguntes a aprendre. Eixa demostració de ganes de fer coses i la seua passió per contar-les van fer que un matí complicat per a mi es convertira en una cosa trivial sense importància, més enllà de la lliçó apresa de millorar. I en eixes estàvem, passejant, quan me va contar que estava fent lettering, una mena de caligrafia més rotulada, per a inexperts en la matèria. Ella me contava com ho feia, quins materials tenia i les coses que escrivia amb esta tècnica.
Dissabte a la nit, en un 3-0 al mornell, pensava en això mateix. En les manualitat per aprendre i en el lettering. Però en el de Gracia. I en com ha canviat el seu discurs de portes cap a fora. I que, probablement, siga igual dins del vestidor. Ell, que va començar en grans frases i que en pretemporada mostrava l'equip una frescura i un optimisme que feia pensar un manteniment correcte, poc a poc va anar passant la mà per la tinta recent de la seua obra, esborronant les lletres que no van secar-se i de proposta bonica s'han convertit en pegot lleig. Tot per ell. Ell va fer alçar la moral de la gent, jugadors i aficionats i ell sembla ser el responsable de la decepció general i de les llàgrimes que cauen.
De vegades, un bon discurs fa que es trivialitzen els problemes. La necessitat de contar coses, de deixar llegat perquè saps que te'n vas, com el cas de Pau Donés i la seua entrevista o la il·lusió del lettering com a novetat vital en el cas de la meua neboda. I probablement per la decepció amb la direcció i aquell 'me quede perquè no puc pagar la penalització que jo mateix vaig firmar en el contracte' va ser el principi de l'esborronament i que ara mostra uns clavills en el pilar més sòlid que sembla tindre la institució com és la plantilla. En lo fàcil que ho tenia Gracia.
Només calia revisar els clàssics de la literatura valencianista i fer seues aquelles paraules de 'Nos quedan dos meses de aguantarnos', adaptant-ho al seu temps, buscant un benefici comú per als jugadors per si pensen en eixides amb objectius més ambiciosos. I inclús per a ell, per poder seguir mantenint el nivell d'opositar a equips amb prestigi, cosa que sembla que no podrà fer al malbaratat la seua oportunitat de fer bona temporada amb el quart equip d'Espanya.
Noticias relacionadas