El nou nou nou

VALENCIA. Diumenge passat m'alcí del llit amb la il·lusió de creure que a El Molinón s'iniciava una nova era en el València CF -el València SAD és un altre cantar-. Tots volem pensar que de la mà de Prandelli, la parcel·la esportiva va a millorar. I les coses com són, a Gijón va donar-se un primer pas. Val, tampoc exagerem, simplement un passet, d'acord. Com el mateix Cesare reconeixia, 'queda moltíssim treball per davant'. Ara bé, sense quasi variacions, l'equip va demostrar que volia guanyar des del primer minut de joc. A qualsevol preu. Fins i tot, en l'últim quart d'hora del duel comprovàrem com el tècnic va traure a passejar la seua flema italiana i va ordrenar als seus que no se jugara a res. Que contemporitzaren, que no arriscaren, que perderen temps. Que tiraren d'ofici. I ho feren. Un ofici que, a falta de líders sobre el terreny de joc, va nàixer des de la banqueta en part, com a solució a les limitacions que té una plantilla, la qual, per a guanyar a l'Sporting, a l'Sporting!!!, necessita anar al cantó per a que passen els minuts. I no tinc dubtes que amb Prandelli, Mestalla ha guanyat un gran entrenador, però no fa miracles. Almenys no amb tan poc de temps de marge.

No havien transcorregut ni 20 minuts i ja trobàvem a faltar un '9'. Un davanter de veres. Dels de tota la vida. Un atacant que siga capaç de jugar d'esquena a la porteria, que baixe la pilota i que permeta arribar als companys de la segona línia. Però eixa figura no existeix. No enguany i no, com a mínim, fins al pròxim 1 de gener. I tot, segons l'única versió oficial que coneixem, perquè Ayestaran sols volia a Munir. A Munir i a ningú més. "Si vens a Mestalla no vaig a fitxar a cap davanter més", li va dir l'entrenador de Beasain a l'ex del Barça segons Garcia Pitarch. Això va atrevir-se a assegurar Suso a la sala de premsa dos setmanes abans de tallar-li el coll a Pako. I com a este no l'he escoltat -ni crec que ho faça- vull creure'm al director esportiu. Però, de ser així, com pot refiar-se Suso del criteri d'un entrenador el qual li va durar 15 dies? No hauria d'haver imposat ell la seua visió per damunt de la del tècnic i més quan no confiava en ell? Repetisc, donant per bones les paraules de Pitarch. Perquè allò de què un entrenador no vulga un '9' en el seu equip, em costa molt, moltíssim de creure. Serà l'únic en este món.

És més, si el 9 nou de consens és Munir, per què no és titular? Per què no va gaudir de minuts ara fa quatre dies i més encara després d'haver marcat tres gols en dos duels amb la selecció espanyola sub '21? És una qüestió a la qual no tinc resposta. El madrileny va ser una aposta de club. De present i de futur. L'entitat ha de decidir este proper estiu si paga o no paga els 12 milions d'euros de la seua opció de compra. I de moment no ha encadenat ni tres titularitats consecutives quan en teoria venia a ser el substitut de Paco Alcácer...i de Negredo, dels dos. Són eixes coses tan inexplicables que venen envoltant el sí del València al llarg dels últims temps. 

Com, per a mi, també ho és la insistència en Rodrigo Moreno. I no vaig a caure en la ximpleria de què juga perquè el representa Mendes, em negue. L'hispà-brasiler ha tingut la confiança de tots els entrenadors. De tots. Però mai ha acabat de rendir. Enguany, per no anar massa lluny, ha marcat només un gol i tot i això, sembla que ara també Prandelli vol alinear-ho d'inici dissabte contra el Barça. Tant de bo em tape la boca, però els números de l'ex del Benfica no són per a tindre butlla. I sí, pel que em conten, ell sol ser sempre un dels destacats en cada entrenament i a Paterna no li falla la punteria, però de res servirà si no l'aconsegueix traslladar als compromisos oficials.

Com el de despús-demà. Enfront estaran els Messi, Neymar i companyia. I al seu costat, o millor dit assegut a la banqueta, Alcácer. Un Alcácer que ja no és Paquito. No, per a una gran part de l'afició que es va veure traïda este passat estiu. El de Torrent va ser assenyalat com al principal instigador del seu adéu. I per descomptat que ell va voler marxar, però un futbolista no s'en va si el club no el vol vendre. I que no vos enganyen, abans que Alcácer li demanara a Lay Hoon que el traspassaren, Peter Lim ja havia estat negociant dies abans amb Josep Maria Bartomeu i li havia posat preu: 30 milions d'euros més altres dos en variables i la cessió de Munir. Curiosament les mateixes xifres amb les quals va tancar-se l'operació. Casualitat, supose. Tant haguera costat fer una roda de premsa conjunta sense demonitzar al canterà? Bastava amb dir la veritat. Paco volia eixir i l'entitat fer caixa per quadrar els números. Senzill.

I ara sense Alcácer, sense Negredo i amb Munir sense minuts, és obvi que el València va a treballar per reforçar el seu atac amb un futbolista amb característiques diferents als que formen l'actual plantilla blanc-i-negra. Amb eixes virtuts que ja a El Molinón trobàrem a faltar. I és que amb els dos nous de la campanya anterior lluny del Cap i Casal i amb el '9' nou sense cap continuïtat, no ens queda una altra que esperar al mes de gener per a il·lusionar-nos amb el nou '9' nou. I aleshores, tocarà encertar. Bé o sempre ens quedarà Vinícius.