El trist adéu de Morena

VALÈNCIA. Esta vesprada, València i Rayo Vallecano disputaran la tretzena jornada del present campionat de Lliga, bon moment per recordar a Fernando Morena, gran golejador uruguaià que va militar als dos equips. 

Fixe en la selecció “celeste” i considerat com un dels grans davanters sudamericans, l'estiu de 1979 va decidir donar un gir a la seua carrera i jugar a Europa. Va fitxar pel Rayo Vallecano, que va realitzar el primer fitxatge estel•lar de la seua història de la mà del seu tècnic, el també uruguaià i ex valencianista Héctor Núñez. A Vallecas va quallar una temporada espectacular marcant 20 gols, que no impediren el descens dels madrilenys. 

El València va aprofitar la situació per fer-se amb el seus serveis, Morena tenia 28 anys i en la seua carrera comptava amb més de 500 gols marcats. Eixe València havia conquerit la Recopa d'Europa, dirigit per Pasieguito i tenia a Kempes com a la seua màxima figura. Morena es va integrar i ràpidament va començar a marcar gols. L'eliminació de la Recopa davant el Carl Zeiss Jena en vuitens de final va ser compensada, poc després, amb l'alegria per la victòria a la Supercopa d'Europa davant el Nottingham Forest de Brian Clough. Al partit de tornada, jugat a Mestalla, un gol de l'uruguaià, fent bó el 2-1 de l'anada, li va donar el títol a l'equip valencià. 

En la lliga, cinc equips van lluitar pel títol fins al final. Morena es va convertir en el màxim canoner de l'equip amb setze gols. En eixa campanya els valencianistes hagueren pogut guanyar la Lliga, amb un poc més de fortuna i si s'ho hagueren cregut de veritat des de l'inici. El campionat es va perdre definitivament en la jornada 32, després d'un empat a casa contra l'Atleti, quan la distància respecte a la Real Societat, líder de la competició, era de dos punts a falta de dos jornades. En els instants finals d'eixe partit, el central matalafer Arteche va fer-li un clar penal al nostre protagonista, que l'àrbitre, Sánchez Arminio, no va voler xiular. Al finalitzar el matx Morena, indignat, va anar a buscar al col•legiat i li va dir de tot. Fins que el delegat de camp i alguns companys el van poder parar. Les imatges varen ser registrades per televisió i la trifulca va fer que el Comité de Competició el sancionara de manera exemplar amb huit partits de suspensió. 

Eixa sanció li va impedir tornar a jugar en eixa campanya. Evidentment la seua absència en les últimes jornades va ser un handicap per a l'equip. 

Sempre quedarà el dubte de saber si eixe pésim comportament, d'alguna manera, havia sigut forçat per aconseguir retornar al seu equip de l'ànima: el Peñarol de Montevideo. El ben cert és que Morena no va jugar cap altre partit oficial amb els de Mestalla i va acabar signant, l'estiu següent, per l'equip uruguaià, després que els seus seguidors arribaren a posar diners de les seues butxaques per poder fitxar-lo. 

D'eixa manera va començar a fraguar-se el punt i final a la vinculació entre el València i un dels grans rematadors de la història, reconegutper la FIFA al 2010 com un dels millors golejador a nivell mundial.