El vídeo de Marcelino

VALÈNCIA. Veient l'enxampada que li han fet els de #Vamos a Marcelino vaig recordar aquelles paraules de Parejo del curs passat, "sé quan faig un mal partit, no cal que vinga ningú a dir-m'ho".

Perquè últimament, llegint el pardalet blau, pareix que hem instal·lat la creença de que els protagonistes de l'embroll són una espècie de tractats amorfs incapaços de veure, sentir, i viure. Amb sabuts desestructurant arguments per a convertir en arma una frase solta.

Ací resideix la màgia del document, trobar al teu entrenador dient el que diem tots. Com titllar de broma de mal gust a un xic de 50 milions d'euros que és incapaç d'anar-se'n de ningú, o de fer una mínima jugada amb trellat.

És cert que l'escena pot desprendre lectures, possiblement cap vertadera. Però almenys ens dóna de què opinar.

Eixa educada exigència perquè els seus construïsquen cap a endavant i no cap a arrere potser ens manifeste la falta d'ambició d'un grup que ix al camp desconnectat. Però també ens pot estar parlant de la psique d'una plantilla a la qual certs escenaris, lluny d'embravir-los, els acovardeix.

Molt meninfot i poca voluntat de voler arribar.

Potser no siga desgavellat demanar explicacions sobre per què les recuperacions estan sent tan lentes i deficitàries. Per què es força a determinades peces fins a límits insospitats. Els motius de perquè a quatre o cinc de desembre seguim com a l'octubre. O per què la línia defensiva és l'única que porta tot el curs rendint no solament a les seues màximes prestacions, sinó també de manera regular.

Assumptes tan pertinents com el de qüestionar-se com és possible que havent-se gastat 130 milions en futbolistes només et valguen Diakhaby i Wass.

Però tot açò, sent cert, seria redundar en la responsabilitat del tècnic. Tenint el vídeo com a argument per a assenyalar a uns altres, hauria d'aprofitar-se per a exigir-li alguna cosa al futbolista. A tipus que en massa ocasions pequen de creure's millors del que realment són, abandonant eixe punt d'autoexigència e intensitat necessaris per a guanyar i competir. O començar a denunciar la falta de compromís de més d'un.

Sí, és un consol que Marcelino veja el mateix que veiem tots. La diferència és que mentre nosaltres només podem tuitejar-lo, ell té les eines per a arreglar-ho.

Ací s'està jugant la temporada. I em dóna que no es va a guanyar demanant les coses per favor.

Al gener urgeix passar la granera.