Els tornejos d'estiu

VALÈNCIA. Finalitzat el Mundial i iniciades les pretemporades dels equips en poques dates començaran a disputar-se els tradicionals tornejos d'estiu. Malauradament, molts d'ells s'han convertit en una trista ombra del que arribaren a ser. Durant moltes pretemporades, després de mesos sencers sense futbol, eixos tornejos salvaven de l'avorriment futbolístic i amenitzaven les setmanes prèvies al començament de lliga.

Però l'arribada del futbol “modern” també ha transformat les pretemporades dels grans equips. Les quals, moltes vegades, són programades pensant més en criteris comercials que en esportius. Criteris que obliguen a recórrer en pocs dies milers de quilòmetres per a disputar “bolos” en païssos de qualsevol continent.

I com a efecte col·lateral, molts dels antics i prestigiosos tornejos d'estiu que servien, entre altres coses, per donar visibilitat a ciutats xicotetes i perquè els aficionats d'eixes poblacions tingueren l'oportunitat de vore a les estrelles dels grans equips de ben a prop, han desaparegut o han vist modificats els seus formats. Alguns tornejos seguixen resistint, gran part d'ells se celebraran durant el mes d'agost, com els mítics Teresa Herrera, Ramón de Carranza, Colombino, per citar només alguns. Tots ells donaven molt de prestigi als equips que resultaven vencedors, al temps que servien per anar omplint les sales de trofeus o els museus dels equips amb objectes variats i copes banyades en plata. Però ara tot ha canviat i molts grans clubs prefereixen els dòlars al sentimentalisme i la proximitat amb altres clubs i aficions.

El València, des del 1959, també ha organitzat el seu torneig estival: el trofeu València-Taronja. Solia disputar-se, generalment, a mitjans d'agost encara que de vegades estes dates han canviat en funció de les necessitats del club. Tradicionalment, solia ser un torneig triangular que es disputava en tres dies consecutius, encara que també hi hagueren edicions amb quatre equips participants. Però des de 1998 el torneig va canviar a la modalitat d'un únic partit entre l'equip propietari del terreny de joc i un equip convidat. Des de l'estiu de 2007, també per motius de calendari, es fa coincidir amb la presentació oficial del primer equip valencianista.

El Taronja, en moltes ocasions, s'ha utilitzat per presentar als nous fitxatges davant l'afició. Eixe va ser el cas de la nit del 16 d'agost de 1976, quan es va jugar el primer partit que obria eixa edició del Trofeu entre el València i el CSKA de Moscou. En eixe partit nocturn, amb més calor que futbol, mentres els aficionats tractaven de refrescar-se a base de “bombón-helado”, va debutar un jugador acabat d'aterrar d'Argentina, que sense temps per aclimatar-se ni per a conèixer al seus companys, va ser alineat davant l’exigent parròquia de Mestalla. Molts d'eixos aficionats, molt poc després, van quedar en evidència per haver emés judicis de valor que sentenciaven a la nova incorporació.

Si volen saber com acaba esta història els recomane escolten a qui millor l'ha contat: el gran Cisco Fran. En la seua cançó “Nostalgia de Bell Ville”, sobren les paraules.

https://m.youtube.com/watch?v=gKhUyKxQtiY