Estàtues

VALÈNCIA. Quan l’aficionat al futbol viatja poques vegades pot reprimir-se de visitar un estadi, o més, de les ciutats on està. Moltes vegades els estadis, convertits en les modernes catedrals de les ciutats, serveixen per a honrar als herois i llegendes dels clubs. En este aspecte destaquen sobre manera els clubs britànics. Fent una breu ullada, a Londres trobaríem als voltants de l'Emirates Stadium de l'Arsenal les estàtues de tres jugadors com Tony Adams, Dennis Bergkamp i Thierry Henry. El Chelsea, a Stamford Bridge, honra al seu davanter Peter Osgood. Per la seua part, el modest Fulham a Craven Cottage, el camp de futbol més bonic de tota la capital anglesa, rendeix tribut al seu mite Johhny Haynes. 

Més al nord, a Manchester, són famoses les escultures dedicades a la “Trinitat del United” formada per “Georgie” Best, Denis Law i Bobby Charlton, el seu mentor Sir Matt Busby també està immortalitzat a Old Tradfford, tots quatre foren artífexs del primer equip dels reds devils guanyador de la Copa d'Europa. I a Liverpool no podien quedar-se enrere, a la capital del Merseyside “reds” y “toffees” també adornen els voltants dels seus estadis amb tributs escultòrics. En honor a Bill Shankly, l'entrenador més importants que ha tingut el club d'Anfield al llarg de la seua història, i al millor davanter de l'Everton, el mític “Dixie” Dean a les portes de Goodison Park. 

També als voltants del vell Mestalla s'ofereix al visitant, a la confluència entre l'avinguda de Suècia i el carrer Misser Mascó, un conjunt escultòric relacionat amb el món del futbol. En este cas es tracta del "Monument a l'afició valencianista", obra de l'escultor valencià Nassio Bayarri. Esta obra va ser encarregada per la directiva, en eixos moments, presidida per D. Arturo Tuzón per commemorar el 75 aniversari de l'entitat, va ser inaugurada l'any 1994 i representa amb unes figures al•legòriquesals seguidors del club de Mestalla. 

Una afició, per altra banda, que ha fet seu el monument. La seua bases'ha convertit en el centre neuràlgic de l'afició valencianista i els seus graons serveixen com a punt de trobada de centenars de valencianistes abans i després dels partits. Des d'allí parteixen les concentracions d'aficionats i en les celebracions dels éxits del València centenars de persones solen pujar al monument per festejar les victòries de l'equip. 

Possiblement, no siga el monument més bonic de la nostra ciutat, ni tampoc el més gran, ni el més vistós, ni el més reconegut, però de ben segur que molts valencianistes el consideren, des de fa temps, una part més del paissatge de Mestalla i a més, en ell es podem sentir representats tots els aficionats del club blanc-i-negre, els qui ja no estan, els que continuen i els qui vindran.