Final de festa

VALÈNCIA. La semana pasada decíamos que ni el mejor guionista de Hollywood podía haber imaginado un final más feliz para esta temporada, nos quedamos cortos, ese final además de feliz fue emotivo y épico. 

El València va arribar a Sevilla amb la màxima il•lusió, pensant en tancar la temporada del seu centenari de la millor manera possible, després de ser semifinalista de l'Europa League i classificar-se per a la Champions, tocava disputar una final i optar a un títol.

Al Villamarín els de Mestalla van viure el millor i el pitjor del futbol: el control de la primera part, amb eixides elèctriques a la contra i la fúria blaugrana desfermada en la segona, amb Messi al capdavant. Onze anys després, amb la força que li va provocar el seu centenari, el València torna a ser campió. Ho va aconseguir després d'un partit fantàstic que Marcelino, el seu técnic, va saber llegir de manera magistral aprofitant els contraatacs en la primera part davant un Barça que tenia la possessió del baló però que no feia mal i que semblava encara en estat de shock després la desfeta davant el Liverpool a Anfield. 

Si el València va aguantar ben col•locat en la primera part, tot va canviar radicalment en la segona. El Barça, va millorar amb els canvis fets per Valverde i la cosa va empitjorar molt més després la lessió de Parejo. Sense el seu 10, el técnic valencianista va decidir atrinxerar l'equip. No es podia fer altra cosa més que tancar-se, fer-se forts darrere i tractar d'aprofitar les possibles contres per a tancar el partit i acabar amb el patiment i els nervis dels seguidors blanc-i-negres. 

Guedes va desaprofitar a última hora dos gols claríssims, i els més fatalistes temeren el pitjor...empat en el descompte, prorroga i derrota final. Però el València, va saber resistir l'empenta dels barcelonistes i afortunadament res d'açò va passar. 

Dani Parejo, el capità blanc-i-negre, va alçar la Copa, el millor premi per a una temporada que ha anat de menys a més i que des del mes de març, el mes del centenari, ha anat encadenant fites fins arribar a un final gloriós. 

El València va passejar en triomf la seua huitena copa pels carrers d'una ciutat embogida amb el seu equip.

Esta temporada passarà a la història del club com una de les més emotives, pel que suposava el centenari de l'entitat i a més per, des del punt de vista competitiu, haver signat una excelent campanya digna d'honrar la seua centenària història, quasi res. A més, els seus jugadors i el seu cos técnic, després d'haver acabat amb esta llarga sequera de títols, han entrat per mèrits propis en l’Olimp de Mestalla. No podia haver un millor final de festa. Felicitats!!