Les primeres incursions de les dones en el futbol van destacar per la seua utilització mediàtica com a símbol d'una transformació social cap a la modernitat...
VALENCIA. Dimecres passat, 8 de març, es va celebrar el dia internacional de les dones. Data que commemora la lluita per aconseguir la igualtat de drets entre dones i hòmens en tots els aspectes de la vida. L'esport no podia ser aliè a estes reivindicacions. Així, a Espanya, com a la resta del món occidental, durant les tres primeres dècades del segle XX, les esportistes van posar en escena les aspiracions per practicar modalitats considerades fins a eixe moment masculines. Les primeres incursions de les dones en el futbol van destacar per la seua utilització mediàtica com a símbol d'una transformació social cap a la modernitat. El futbol femení en línies generals es va trobar amb la desaprovació, fins i tot desaforada, no només dels hòmens sinó també de moltes dones. A la premsa de l'època es poden trobar nombroses opinions negatives i ferotges crítiques, que no tenien altre objectiu que allunyar a la dona del futbol.
Actualment, el futbol a Espanya és un dels principals esports col·lectius practicats per les dones i la seua evolució de segur seguirà en augment. No obstant això, arribar fins ací ha suposat un recorregut històric de més d'un segle, això si, amb un llarg parèntesi entre l'inici de la Guerra Civil fins als últims anys de la dictadura franquista.
El futbol femení a Espanya té un primer promotor: John Richard "Jack" Greenwell. Nascut el 1884 a Crook (Anglaterra), on va començar a jugar en l'equip local. El 1912 va arribar a Espanya per fitxar pel FC Barcelona, on desenvoluparia bona part de la seua carrera com a jugador fins a 1916, quan va penjar les botes i va ser nomenat entrenador.
Greenwell, va ser un jugador i entrenador que va transcendir les fronteres del futbol del seu temps al viatjar i expandir la seua pràctica pels continents europeu i americà. Les seues tècniques d'entrenament van tindre un gran efecte per la seua preparació, en un futbol encara incipient.
La seua tasca a favor de l'expansió del futbol el va portar a promoure el primer partit de futbol femení disputat a Espanya. En 1914 i gràcies al seu auspici, van nàixer les "Spanish Girls", que van arribar a disputar alguns partits de futbol dividides en dos equips anomenats: "Montserrat" i "Giralda". El dia més important va ser el del seu debut oficial, el 9 de juny de 1914, quan van jugar un partit benèfic. L'enfrontament entre els dos equips va causar un gran impacte en els mitjans de comunicació, els quals no veien amb bons ulls i no entenien com les dones també podien dedicar-se al futbol. Revisar les cròniques de l'època, tenyides de masclisme, genera molta vergonya: "[...] Esta primera actuación de la mujer en el viril fútbol no nos satisface, no sólo por su poco aspecto deportivo sino que también porque a las descendientes de la madre Eva, les obliga a adoptar tan poco adecuadas como antiestéticas posiciones que eliminan la gracia femenina.” (El Mundo Deportivo, 11-6-1914).
Tot i la falta de respecte per part de diferents mitjans de comunicació, les "Spanish Girl" van seguir disputant partits amistosos.
Per la seua banda, la trajectòria de Greenwell com a entrenador, a part del Barça, el portaria a les banquetes d'altres equips, entre ells l'Espanyol, Castelló, València FC, Sporting de Gijón i anys després va creuar l'Atlàntic, per entrenar a Sud-amèrica.
Greenwell va entrenar al València FC la temporada 1933-1934 i va començar la següent campanya fins que el 16 de desembre va ser substituït per Anton Fivber.
En la primera campanya va aconseguir un títol: el Campionat Regional. A la Lliga l'equip va acabar al lloc set del taula classificatòria, arribant a vèncer a Madrid i Barça a Mestalla. Però el gran èxit va arribar a la Copa, on els Cano, Villagrà, Torregaray, Iturraspe, Vilanova, Torredeflot, Pasarín, Abdón, Bertolí, Conde i Costa es van classificar per disputar la seua primera final, després d'haver fet un brillant torneig coper. Només el Madrid s'interposaria en el primer títol valencianista, al guanyar la final, disputada el 6 de maig de 1934, a Montjuïc, per 2-1, després de remuntar el gol de Vilanova.
Qui li havia de dir a "Jack" Greenwell, que aquelles "Spanish Girls" anaven a tindre milers de seguidores i que en el futbol femení el València CF anava a estar lluitant entre els equips capdavanters de la lliga.