El partit que no deuria d'haver-se acabat

VALÈNCIA. El partit va perdre tot l'interés en el moment que Diakhaby i la resta dels seus companys van decidir abandonar el camp. I aixina es tenia que haver acabat. En una societat on hi ha que tindre exemples positius de convivència i comportament, la marxa del Valencia CF del camp és, i ha de ser, el camí per seguir lluitant contra això tan lleig que és el racisme.

La lesió de Maxi queda en segon termini. I el resultat, també. Es reprén el partit amb Mouctar en la grada. I els seus companys jugant. Diuen que perquè aixina s'ha decidit i aixina ho ha demanat el propi jugador afectat. Per evitar sancions esportives. I clar, potser que te quedes amb gust amarg. O sense el potser. Les cares, espills de l'ànima, eren prou definitòries. Mouctar, amb la cara desencaixada en el camp. Cala, amb la mirada perduda, sabent que algo no ha fet bé. Per molt que diga Álvaro Cervera i qualsevol del Cádiz. En el negoci, és part d'ell. Corporativisme. The show must go on.

Probablement, no sabrem mai la realitat de la història. De manera legal i demostrable, clar. I es quedarà en un simple intercanvi de declaracions. La paraula d'un contra la de l'altre. Només la empresa que controla l'entramat del baló pot fer alguna cosa al respecte. I no sembla que ho faça. Ni ho farà. Creïlla calenta i oportunitat per fer les coses com cal. Per sentir orgull de competició i de societat.

Ara serà moment per a les reflexions i l'anàlisi a posteriori. Amb totes les cares. Amb totes les parts del prisma. Però el ben cert és que un jugador ha tingut que deixar el camp perquè altre, un company de professió, li ha dit un insult racista. El que passa al camp es queda al camp, diuen. No ha de ser este el cas. Desestabilitzar al contrari, jugar amb la provocació, perfecte. L'altre futbol, que també juga. Però amb línies d'un marcadíssim color roig que no s'han de creuar. En un esport tan global com és el futbol, en un esport que és capaç de menejar muntanyes, en un esport que és vehicle transmissor de valors, s'han de fer realitat els projectes, les accions. Equal game, say no to racism i totes aquells lemes d'anunci queden com paper banyat si, quan arriba el moment, no s'actua amb contundència i coherència.

Ja veuen. Jo que tenia previst parlar amb vostés d'allò de tocar o no les copes abans de jugar les finals on, si la guanyes, la pots tocar i retocar. I el Diumenge de Pasqua ah vingut amb una mona. I no de les de menjar.