La lluita per la tercera plaça

VALÈNCIA. Tradicionalment, Atlético de Madrid i València FC/CF han sigut, juntament a l'Athletic Club de Bilbao i, en les últimes temporades, el Sevilla FC, les alternatives més serioses i fiables a Real Madrid i FC Barcelona al futbol espanyol.

Açò ha provocat que matalassers i merengots porten anys disputant-se la tercera plaça en la classificació històrica de la Lliga.

En esta lluita, als punts manava amb claredat el València en els primers anys del segle XXI, tot i que l'Atlético ho feia en quantitat de títols. Els matalassers, en estos anys, pagaven el seu particular peatge pels inferns. Eixes dos temporades a Segona divisió, òbviament, els van penalitzar, com anteriorment li va succeir als de Mestalla en la temporada 1986-87, després d'una brillant trajectòria de cinquanta-cinc campanyes consecutives entre els millors. En el duel entre roig-i-blancs i blanc-i-negres, en la temporada 2001-02, van coincidir dos factors que van servir per ampliar considerablement la diferència a favor dels del Túria: la victòria a la Lliga i una de les campanyes a Segona dels del Manzanares.

Però tot este panorama favorable per als valencianistes, va canviar amb l'arribada de Diego Pablo Simeone a la banqueta, primer del Calderón i ara del Metropolitano. L'Atlético va començar a guanyar per tornar a l'elit i el València va anar perdent presència, força, i potencial per a competir.

Perquè es facen una idea, en finalitzar la temporada 2010/11, pocs mesos abans de l'arribada de l'argentí a l'Atleti, el València era tercer en la classificació històrica amb 3044 punts, quart era l'Athletic Club amb 3024 i l'Atlèti era cinquè amb 2976 punts. És a dir, 68 punts menys que els valencianistes i 48 menys que els bilbaïns.

Però la cosa va començar a canviar. I així segueix fins a dia de hui. Perquè ara, l'Atlético és tercer en esta classificació amb 3517 punts, pels 3453 del València, 64 punts menys que els roig-i-blancs madrilenys que, en estes temporades, han aconseguit 132 punts més que els de Mestalla, sumant 541 punts pels 409 dels valencianistes.

Des del seu descens al maig de 2000 a Segona, l'Atlético ha viscut una intensa reconstrucció, iniciada amb un lustre d'inestabilitat pel que fa a resultats després de la seua tornada a Primera, però que van servir per assentar unes bases que hui els han convertit en l'alternativa més real al FC Madrilona. L'entitat va optar per invertir en fitxatges importants, sense renunciar a la venda de les seues estrelles, el que li ha servit, per exemple, per guanyar més títols a Europa que mai abans en la seua centenària història.

Ara, l'Atlético sembla estabilitzat en els llocs d'honor de la Lliga i tot sembla indicar que el València ha après de les males decisions preses en estos últims anys, el que li ha servit per tornar a lluitar per estar entre els millors.

Esperem que la lluita per esta tercera plaça torne a ser emocionant i que la competitivitat entre estes dos entitats servisca, per a trencar l'actual duopoli futbolístic instaurat a la Lliga.