X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

La saudade de Gonçalo

7/10/2019 - 

VALÈNCIA. Allí estava. A la banda. Escalfant. Mirant a la grada com aquell que mira el panell d'una estació de tren. Amb nostàlgia. I certa desgana. Activant les cames però amb el cap a altre lloc. Potser pensant en la situació. Com pot ser que dimarts estava al camp corrent i lluitant i hui a la banqueta. El partit podria tindre la seua participació. 1-0 i, suposadament, l'Alabés anava a deixar espais. Propici per a les caracteristiques de Guedes. Letal en velocitat. Fins i tot amb regat. Però l'entrenador va decidir fer participar a Manu i Sobrino per davant d'ell. I el calfament va resultar insípid. I Gonçalo va camí de la banqueta. Novament. Amb el cap baix. Pensant com revertir la situació. Ell, que ha jugat un Mundial amb 21 anys i que ha fet gols que han donat títols al seu país. Ell, que segur que veu com li va a Joao Felix on el Manzanares, adelantant-lo per l'esquerra. Ell, que anava camí de ser la referència portuguesa quan Ronaldo deixe de ser Ronaldo. Diferencial Guedes. Ara, indiferent.

La salut esportiva del Valencia CF millorarà irremediablement amb la millora de Guedes. No és que ara, en la parada de seleccions, s'estiga malament, vistes les coses que han succeït. Però si és cert que el portugués és un jugador diferencial, dels que alça a l'espectador de la butaca. I cal recuperar la seua millor versió. Amb un Guedes millor a la plantilla, augmentarà la competència i l'exigència als jugadors de fora. I Ferran, Cheryshev, Kang In i Soler, quan torne, mantindran una lluita esportiva per ser de la partida que reforçarà al grup de Celades. Les individualitats per beneficiar al grup. Com sempre quan la plantilla ha donat alegries. Altre sistema mai ha funcionat. Per això, encara que no es trobe molt a faltar per estar excessivament fallador, que Guedes torne a somriure resulta més important que el que pensem. 

Tampoc estaria de més que el jugador tinguera el caliu de la grada. És evident que les continuades errades arriben a desesperar a la parròquia. Però també és cert que els estats d'ànim solen ser fonamentals. I potser ahí la figura de l'entrenador tinga un paper determinant. Per què no donar-li deu partits seguits? Transmetre-li una tranquil·litat al jugador. Que no senta l'espasa de Damocles baix el seu bescoll al primer control mal fet. Està clar que les titularitats es guanyen als entrenaments. Però soc partidari de transmetre calma. Juagadors amb confiança que han donat el millor d'ell hi ha casos a patades. I a l'inversa, també. 

Imaginen al defensa de l'equip de torn veient-se-les negres per parar a Guedes per la seua banda. I imaginen que, quan el portugués ho haja donat tot i el canvien, entra un Ferran amb fam de ser el nou xiquet de la grada. Jo no li veig cap pega. Cal llevar-li la saudade de Gonçalo. Que senta ara amb Portugal tots els fados que vulga. Però només això. Ací, que torne a somriure.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email