La telefonada de Lim

VALÈNCIA. De vegades, les coses del futbol són més senzilles des de fora que des de dins. O almenys aixina ho vegem els observadors de l'actualitat. Encara que, en realitat el que passe és que no tenim ni idea de com funciona esta vaina i som un dels tants boquetes de barra de bar, virtual, que senten càtedra a cada paraula que pensem, digna de lona o camiseta per a la història. Si les nostres iaies alçaren el cap, bona bescollada rebriem segurament.

El cas és que, sense jugar a ser amo de l'equip de futbol, sense donar-li al play al PCFútbol, les cosetes de les xarxes dels teus esportistes caldria tindre-les vigilades. Per el cost que tenen, principalment. Diga'm vosté tecloset si vol. Ahí si que és important monitoritzar el dia a dia de xavals de 20 anys, amb bons jornals i molt de temps per a distraccions. D'un temps a esta banda l'Instagram del jugador més car del Valencia CF és més un compte de #foodporn que d'un esportista d'èlit. Cosa que no és, almenys, per a pujar-ho públicament. Fins en estes coses cal una persona que es dedique a mantindre actives les inversions del club. Que sí, que cal humanitzar si volen als esportistes d'èlit, vore que són xics normals i que l'únic que no és corrent és el seu compte bancari. Ens agradava vore i seguir els entrenaments en el confinament, veient com es ficaven ben forts però, amb tota la lògica del món, llançar als quatre vents del wifi rosquilles que farien babejar a tot un Homer Simpson, doncs no.

Per això, qui sap. Igual la filla del màxim accionista poguera avisar al seu pare per dir-li que el tipo que va fotografiar-se a Manises amb un somriure li tira a la pizza com si fora accionista de qualsevol trattoria. I que despenjara el telèfon per a parlar directament amb el jugador per demanar explicacions i que vol dir això de menjar dolç a tope i no entrenar amb ganes. Que s'ha deixat un bon cabàs de bitllets i que vol dir la seua actitud. I que com continue aixina, parla amb el seu representant i el col·loca en el Shajtar Donetsk, on el sol es veu en foto.

I clar, seguint amb el telèfon calentet, preguntar-li al president a que es dedica i perquè no li pega un bon tiró d'orelles. Que viure a la ciutat és per tindre controlada la inversió. Que perfecte que visca la ciutat i les costums però que, per a no fer res igual cal fer rotacions en la gestió directiva. Que altres, amb menys soroll sembla que han arribat més a una afició que ara està calenta com una mona.

Però això seria una cosa normal. O només una bufonada més de barra de bar. Perquè vosté i jo no estem a la Forbes. I no podem tindre un equip dins de les nostres propietats si no és un equip de xapes.