L'adéu de Mateu

VALÈNCIA. Seguint l'actualitat del València tot fa pensar que el fet que Mateu Alemany deixe de ser director general dels de Mestalla només depèn de que arribe a un acord amb l'accionista majoritari, que no propietari del club, Peter Lim. Per tant, es pot afirmar que el directiu balear prompte passarà a la història del club de Mestalla. I passarà com a un director general que va fer reviscolar un projecte que abans de la seua arribada semblava més mort que viu.

Alemany, advocat mallorquí nascut el 1963, comptava al seu currículum professional amb una important experiència al front de la gestió de clubs professionals de futbol, després d'haver ocupat diferents llocs d'alta responsabilitat en el RCD Mallorca, entitat de la que va ser el seu president en dos ocasions. Precisament durant la seua presidència els vermellons, van viure el seu major èxit esportiu: la Copa del Rei de 2003. Entremig, Florentino Pérez va intentar, sense èxit, fitxar-lo per al Real Madrid.

Una vegada desvinculat del club mallorquí, Alemany va arribar al València el 27 de març de 2017, per a ocupar el càrrec de director general del club. Des d'eixe moment, fins a la crisi institucional que es viu des de la consecució de la huitena Copa del Rei, qui ho anava a dir, ha dirigit nombroses operacions: contractacions, renovacions, cessions i vendes. Durant este període ha sigut el “negociador” de cada incorporació o renovació de futbolistes. I en tot este temps, ha tingut una total sintonia amb l'entrenador del primer equip: Marcelino García Toral. Cadascun d'ells, des de la seua parcela de poder, saberen adreçar una nau que semblava anar a la deriva i que tot fa pensar tornarà a estar-ho.

El València construït per Alemany, en les dos campanyes en les que ha estat al front ha assolit els objectius fixats pel màxim accionista i al mateix temps ha guanyat un títol que ha trencat una sequera d'onze temporades.

Ara, amb el més que previsible adéu de Mateu Alemany, el club de Mestalla perd l'oportunitat de poder tindre un altre gran executiu que, qui sap, amb el temps haguera pogut estar a l'alçada dels grans administratius del València com ho foren, en el seu moment, Luís Colina o Vicent Peris. Esperem no lamentar-ho.